LLADRE D´OMBRES

Un relat de: Rubba Bertanero
LLADRE D´OMBRES



Definitivament, havia trobat un lloc a on s´hi sentia còmode. Aquell passeig marítim acomplia amb escreix les seves necessitats, era un lloc ideal a on poder realitzar-se.

No havia estat fàcil arribar fins a aquell amagatall, havien estat molts mesos de recerca, de canvis d´espai, de situacions enutjoses a on no hi trobava cabuda. Ara era diferent, aquesta nova situació li permetia fer el que tant temps havia estat cercant., finalment podia moure´s com a ell li agradava.

Sempre havia estat persona de canvis en la seva vida; canvis en el treball, canvis de residència, canvis d´amistats, d´aficions....per ell, la vida era canvi, tot, i que, ara, ja no era persona.
Tot s´havia trasbalsat d´una manera inesperada; tant sols recordava una darrera frenada, sorolls de xapa enfonsant-se, vidres trencats, crits....,llavors; silenci, tapat en la llunyania pel soroll d´unes sirenes apropant-se; unes mans enguantades a l´alçada del seu pit nu i una veu nerviosa dient; se´ns en va, se´ns en va.....una darrera sensació de força en els seus dits, i la visió de túnel negra,negra,negra....i, en aquell instant, just quan tots el donaven per finat, recorda aquell darrer salt. Ell estés al costat del cotxe, el seu botxí, i, just en el seu darrer alè abans de tancar els ulls va poder veure arran de terra aquella ombra, la seva última oportunitat, just quan ja recollien tot el material sanitari, en la seva darrera glopada d´aire va aconseguir saltar a aquella ombra retallada en l´asfalt de la autopista, s´havia encabit en el cos d´un dels metges de l´ambulancia.

Enrera quedava una vida, una xifra més a les estadístiques, una família trencada,i, per endavant, se li obria una nova realitat, havia perdut la seva condició de persona; ara, era un "noningú", sense possibilitat de relacionar-se, un simple observador de la vida, de la vida dels altres, a ull dels humans, vindria a ser el que anomenem un fantasma, però, en realitat, ell s´acabava de convertir en un lladre d´ombres.

Durant el següents mesos va passar a formar part de la vida del Doctor Mauri, destinat en el servei d´ambulàncies d´urgències, era una situació motivadora, el fet de salvar vides, cada dia en un lloc diferent, prestant auxili, sempre davant la imprevissibilitat dels fets que podien succeir, ja signava viure aquella vida a l´ombra, però, la vida obscura del doctor quan acabava la seva guàrdia el mantenia inquiet, ell que mai havia estat una persona de fumar, ni de prendre copes ni de relacions més insanes que malsanes, ell buscava un altre tipus de vivències...és cert, que en alguna ocasió en que havien coincidit el Dr. Mauri i la Dra. Camacho tot prenent un cafè fora de l´hospital, havia intentat donar un salt a l´ombra de la doctora, però la incompatibilitat de filtres entre els gèneres masculí i femení li ho impedia; el món de les ombres tenia també les seves regles.

La oportunitat del canvi va arribar uns mesos després, l´accident d´un ciclista al port, al moll on descarregaven la farina ho va fer possible, mentre el doctor atenia l´accidentat, va poder donar un salt a una de les ombres que s´esfilagarçaven al costat de l´accidentat; es tractava d´un home gran,d´un vell pescador ja jubilat. Aquell canvi li va anar bé, una vida més pausada, tranquila, de matins llargs i assolellats, de tardes jugant a les cartes en el bar, i de vesprades curtes, i nits fredes i calmades.
Fóu una bona idea donar aquell salt, poder viure dins la pell d´una persona serena, li va aportar calma i tranquilitat, però, com tot a la vida, una mica és bó i massa cansa....diuen que la ocasió arriba sense que la cridis,i, fins i tot, quan no l´esperes. L´ombra d´aquell jove sentat en el banc del passeig marítim els va venir a buscar, va ser com si els abracés, com si els cridés per a que l´abracessin, no s´ho va pensar dues vegades, de seguida s´acomodà a aquella nova ombra, a aquell nou cos, a aquella nova vida.

Era un jove atractiu, fins i tot la seva ombra li va semblar atractiva, ara que ja era un expert reconeixedor d´ombres, li va agradar el canvi. Se sentia còmode en aquell cos ple de vida, poderós, àgil....la tarda va passar tranquila sentat en aquell banc, el jove concentrat en els seus pensaments, als quals el nostre protagonista no hi podia arribar, es va quedar amb la mirada perduda a l´horitzó, una llàgrima es va esmunyir nas avall, aquest fet va inquietar al "noningú". El jove va treure una fulla de dins un sobre que portava a la butxaca dels pantalons i va llegir la carta per darrera vegada. Estava clar que era una carta de fugida, d´acomiadament, de tristesa, era l´adéu d´una ànima en pena, el resultat de la pulsió dels sentiments , de la ràbia per sobre de la raó, aquell jove se n´anava, i, amb ell, amb ell se n´anava el lladre d´ombres.

El destí és inexorable i marca la vida de les persones, és així, Va aprofitar un moment que no passava ningú pel moll, va deixar delicadament el sobre damunt del banc, s´apropà al final del moll, i va donar una darrera passa, en questió de segons la vida es va escórrer al fons del moll, una vida i una ombra.
Quan van arribar els serveis de rescat ja no van poder fer res, un cos tapat amb una manta indicava la tragèdia, el sobre la explicava. El Doctor Mauri, només va poder certificar la mort, just quan va tornar a col.locar la manta sobre el cos, un calfred va recórrer tot el seu cos, aquella sensació de quan presenteixes alguna cosa ja coneguda, un "dejà vu".

Comentaris

  • Gràcies pels comentaris[Ofensiu]
    Rubba Bertanero | 06-01-2014

    Gràcies pels vostres comentaris Aleix i Averrois. M´animen a seguir cercant ombres.Salutacion.

  • Ombra allargada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-10-2013 | Valoració: 10

    Una magnífica idea, un relat molt original i uns pèls de punta que recorden el que han llegit. Aniré en compte els dies de sol i ombra, no fós cas que vagi acompanyat sense saber-ho. M'ha encantat llegir-te. Una abraçada.

    Aleix

  • Un bon relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-10-2013 | Valoració: 10

    ...és una gran idea el fet d'entrar a les ombres dels altres i viure amb ells les seves vides. M'agradat, et seguiré llegint.

    Una abraçada i benvingut/uda a relats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

39456 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com