(LL)

Un relat de: Marteta
Ho sento, no vaig ser sincera. Et vaig dir que no t'estimava, que ja no et necessitava. No és veritat, ara ja ho veig amb claretat.

Sento un buit dins el meu cor quan et veig i no em saludes, però també sé que és culpa meva. Sé que no et valen els perdons, i no et vull demanar que em perdonis així com així. No estic bé amb jo mateixa. Veig que segueixes amb la teva vida amb una normalitat que m'arriba a fer mal.
Sí, em poso gelosa. Molt, i clarament t'ho dic;
Vull tenir-te, i així començar de nou.
Vull que siguis el mateix que el primer dia en que et vaig conèixer.
Vull somiar cada nit amb tu, i despertarme amb la teva imatge al cap.
Vull que tot sigui bonic, que res ens fasi mal.

Tot això m'assusta. M'assusta tenir parella. M'assusta sentir massa, i que després em fasis mal. I és que per ara no vull volar entre les teves ales. Lliure, vull ser lliure estiman-te alhora

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

166079 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.