L'intel.ligència d'una dona

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Una padrina de la meva mare, propietària de varis immobles de la ciutat vella, em cridava molt l'atenció quan érem a casa seva parlant de l'immoble que tenia al carrer d'en robador i recordo molt bé que parlava d'en Cabreta. L'Agustina, que així es deia la padrina, era una dona intel.ligent, escribia petites obres teatrals que les hi representaven en els centres morals de les barriades. Penso que s'inspirava d'alguna manera, en aquestes històries populars del barri antic de Barcelona, saben treure el sabor de l'època que volia representar. A part d'això voldria destacar, que va ser una dona molt científica, va ser la descobridora de la quadratura de la circumferència, il.lustrant el seu propi llibre i donant moltes conferències. Tinguem un bon record de l'Agustina Vilassaló.
En el carrer del que parlàvem es veu que hi havia gent que van fer moneda falsa i foren sorpresos per la justícia, els hagueren penjat sinó haguessin tingut la porta del pis tancada amb set panys i set claus. La rondalla de'n Peret Geperudet conta, que abans, més de la meitat de la gent era geperuda, i que el protagonista, amb un ungüent de cent nassos, va aplanar el gep de tota la humanitat, fins el punt de restar els pocs geperudets que avui es troben. El tal personatge cansat de córrer, dedicant-se al treball ambulant d'aplanar geps, va plantar botigues en aquest carrer, i el seu establiment era conegut per ca l'Aplanageps, i li venia gent de tot arreu. Les persones velles i revelles deien que encara se'n recorden. Deien també que si bé hi havia molts geperuts, gairebé no hi havia camusos ni gent desnassada, i tots els que hi havia son descendents dels pobres, als quals en Pere Geperudet els va tallar el nas per fer el seu ungüent miraculós que aplanava els geps.
En aquest carrer hi havia viscut un gran usurer, conegut per en Cabreta, que havia ajudat molta gent rica en moments que passava treballs: els deixava diners al vint per cent anyal o al cinc per cent setmanal. Va fer una fortunassa i gaudia de mirar-se l'or i fer bellugar les monedes per tal de sentir-ne el so. Es va posar al llit malalt de mort, va demanar que li portessin la bossa dels xinxons doncs volia fruir tocant-los. Li van presentar, va mirar l'or, va agafar la bossa fortament com amb mans de ferro, se la va arrambar al pit i es va morir. Els seus van tenir feina per arrancar-li la bossa de les mans, després de molts treballs ho van assolir. Un cop enterrat l'avar, van obrir la bossa i la van trobar plena de serps i sense una sola unça d'or. La gent va creure que el diable, en emportar-se l'ànima corrompuda de l'usurer, se n'hi va emportar l'or que ell mateix l'havia fet guanyar.
Obres com aquesta, són les que l'Agustina exprimia, aprofitava el fruit de la seva imaginació per realitzar aquestes petites obres que hem mencionat al principi de l'escrit, obres que avui dia penso que tindrien molt valor si les tinguéssim més a mà, malauradament no se on han anat a parar...

Comentaris

  • Bones vacances!!![Ofensiu]
    AVERROIS | 24-07-2006

    i mercés per tenir fe amb la meva poesia. Un abraçada.

  • què en sabia l'Agustina...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-07-2006 | Valoració: 10

    del seu món! Quanta saviesa apresa al carrer i sentida d'orella a orella.
    Quedo meravellat al llegir aquests escrits que tenen regust a romànic, a poble, a costums populars... aquests noms tant típics i aquells succesos tan aparentment innocents...
    Tu en saps com l'Agustina i... ens ho contes.
    Gràcies pel teu dibuix i poema propi que m'ha fet somriure una bona estona. Em queia la bava al llegir-lo.
    Una abraçada i bones vacances!
    ( El meu disc dur està embarassat de dibuixos de tu )

  • S'ha de continuar[Ofensiu]
    vitrasius | 17-07-2006 | Valoració: 10

    Crec que aquest tipus de relat és el que ha de continuar fent. Sobtretot aquells records de la juventut. Hi ha molta història amagada en el nostre cap que s'hauria de rescatar. Potser no ens enrecordem de tot, però escriure les nostres memòries és una cosa molt important pels nostres descendents.

  • Des de temps...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-07-2006 | Valoració: 10

    ...immemoriable, sempre han sigut les dones les que han portat el pes de les "virolles" de l'administració de la casa i moltes coses més. No és d'estranyar que també sota seudònim o mitjançant segones persones escriguessin també obres de teatre. En els começaments del secle XX la dona va evolucionar molt , però desprès de la guerra va tornar a recular. Ara sembla que la questïó torna altre cop a equilibrar-se, no podia ser d'un altre manera.
    Com sempre molt bé. Una abraçada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com