Cercador
L'INSULT
Un relat de: Sebastià ClimentHa parat el xàfec i el suau vent que ha començat a bufar eixuga amb rapidesa els carrers molls, però no així els bassals que es resisteixen a desaparèixer. Un xipoll extens, a tocar d’un pas zebra, inunda mitja calçada. Un bon nombre de ciutadans espera que el semàfor canviï a verd, per travessar a l’altre costat. De sobte, ha aparegut un cotxe esportiu conduit per un jove que, en adonar-se del toll i veure el grup de persones a la vorera, s’hi ha arrambat tant com ha pogut, ha pitjat l’accelerador a fons i ha provocat una esquitxada que els ha remullat a tots. És clar que era això el que pretenia aquell imbècil. Jo era prop i he vist la cara de roïna satisfacció i el diabòlic somriure d’aquell tarat fill de puta que fugia embogit. El meu amic ha quedat ben amarat.
—T’ha deixat ben xop aquest malparit, oi?—
—Vés què hi vols fer— Tot i que estava enfurismat, ho ha dit amb un aire de resignació. La veritat és que, coneixent-lo, no m’ha sorprès aquesta actitud, però no me n’he pogut estar de dir-li... —Ni l’has increpat, ni has fet cap gest maleint-lo, ni tampoc l’has insultat... És què no estàs emprenyat?—
—Si, que n’estic, és clar, però és absurd insultar a qui, com en aquest cas, ni l'hauria sentitt. Llavors...Què en trec de tot plegat? Res. Potser em diràs que així, almenys, em desfogo. No és cert, perquè segueixo cabrejat i amb la mateixa sensació d’impotència d’abans. Suposa, per exemple, que li dic que és un fill de puta. Si realment ho és, només constato la realitat i, per tant, no l’insulto. Si no ho és, a qui insulto és a la seva mare i a les putes que no tenen culpa. Ho entens?
—Home, no, perquè d’insults n’hi ha molts més per escollir i em sembla que tu vas per la vida amb un lliri a la ma. Penso que això de no fer res i no dir res és una actitud de covarda resignació...Què vols que et digui?—
—Potser si. Però... si tots plegats fóssim més civilitzats, més educats i molt més respectuosos... Creus que tindríem la necessitat d’insultar?
— No ho sé. Potser tens raó, però...
Els meus possibles arguments per a contradir-lo son febles i inconsistents. Tot i que les seves paraules se les ha endut el vent, com s’està emportant la humitat dels carrers, m’han fet pensar. I del pensament sorgeixen preguntes i el pensament no troba respostes. És, potser, perquè no n’hi ha de respostes? Aquesta és la pregunta.
l´Autor
173 Relats
313 Comentaris
141221 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.sebastiacliment@gmail.com
Últims relats de l'autor
- EFLUVIS DE L'ESPERIT NADALENC
- LA PICADA DEL MOSQUIT
- FOC
- MEDALLES
- LA VALL TANCADA
- O BLANC O NEGRE, NO GRIS
- UNA NIT DESASSOSSEGADA
- LA BOLA DE VIDRE
- EL SEU PRIMER PESSEBRE
- LA BLAU I EL PETIT CAVALL BLANC
- SALES D'ESPERA
- L'EXCUSA PERFECTA
- SOMNIS A MIDA
- NO EM RECORDA PEL MEU NOM
- QUE HYPNO ET POSSEEIXI FINS DEMÀ