L’ESTRAPOLACIÓ DE LES ELECCIONS EUROPEES.

Que les eleccions europees es van plantejar en clau nacional i estatal i fins i tot local és una evidència. Només cal recordar els cartells de propaganda dels socialistes dient que eren un instrument per aturar Rajoy, els dels partits unionistes en el sentit que era una manera de defensar la unitat d’Espanya o la dels partits sobiranistes en el sentit que era una manera de defensar el dret a decidir.

El plantejament – sobre tot dels socialistes – em sembla penós. Tota la seva campanya s’ha basat en aturar Rajoy i el masclisme del señor Arias Cañete. Anant així, no és estrany que cada vegada les coses els hi vagin pitjor i és lògic que en Rubalcava hagi plegat. Que no hagi plegat el senyor Navarro em fa l’efecte que té poc a veure amb la política i molt a veure amb els seus interessos personals.

Són estrapolables aquests resultats a unes eleccions espanyoles o catalanes? Jo crec que no. Com tampoc crec que siguin estrapolables a unes eleccions franceses, britàniques o daneses perquè, si fos així, voldria dir que francesos, britànics i danesos s’han tornat bojos i espero que no.

El que sí que crec que marca és una tendència: el cansament de l’electorat més polititzat, és a dir, de l’electorat que fins i tot vota a les eleccions europees, dels parts de govern dels darrers trenta anys. I si bé això és vàlid tant pels demo-cristians com pels socialistes jo crec que és especialment vàlid pels socialistes perquè la gent no acaba de veure quina és l’alternativa que plantegen i te la sensació que, al final, fan la mateixa política que els demòcrata-cristians. Que Merkel estigui governant amb els social-demòcrates i que Hollande-Valls estiguin fent unes polítiques que podria signar Sarkozy són un clar exemple del que vull dir. Cal recordar que a Espanya les retallades socials, tant a nivell de prestacions com de drets, les va començar el PSOE de Zapatero cosa que fa que l’oposició que fa al PP no sigui creïble.

Catalunya, en aquests moments és un altre món. Tot passa pel dret a decidir, per la consulta del 9 de novembre. Jo, francament, no tinc clar si hem d’estar contents amb els resultats o no. Que han guanyat els sobiranistes és obvi. Que la majoria de la gent no ha anat a votar, també. Que hagin guanyat els sobiranistes és recomfortant. Que l’abstenció hagi superat el 50% en un moment d’efervescència nacional i, per tant, política és desconcertant. I així estem.

Pel que fa a la victòria d’ERC ja en parlarem més endavant.