L'estrany cas de la ceguesa sobtada

En Jan anava tot content, perquè sortia de vacances. Ho portava tot. La Maria fent reconta era única, mai no oblidava res.
Un somriure de felicitat l'embargava, era tanta la satisfacció que li donava el fet de sortir de la rutina i passar uns dies de llibertat i aventura amb la seva dona que ni volent, hauria pogut dissimular-ho.

Tot va per bon camí, va pensar en arribar a destí.

Camara en mà, va començar com sempre, fotografiant cada racó, inclús del hotel. Tot era perfecte, cambra neta, llit còmode, vistes genials i una banyera com cal.

Aviat va arribar l'hora d'anar a sopar, ell ja s'havia fixat en el restaurant "Don Corleone" feia bona pinta i era ben a prop de l'hotel.

- I com l'encertat! Es deia per a ell mateix mentre entraven al local. Quin lloc més genial! Autèntic total.

Hi havia poca llum, però encara millor, així seria més íntim i la Maria estaria encantada de que ell penses en tots els detalls. Les dones s'han de saber tractar, sempre les has de sorprendre si vols tenir l'èxit assegurat, es deia tot mirant la seva esposa que encara que feia cara de cansada, estava més contenta que un gínjol.

Els va portar la carta un autèntic sicilià. En Jan bocabadat, es va posar les ulleres de llegir.

Quina cosa més entranya, tot ho veia borrós! Ara la vista li faria la guitza i no volia espatllar el moment per res del món.

- Caram d'ulleres! - li va dir a la Maria tot desolat - tan bé que m'anaven, i ara tot ho veig borrós. Quan torni a casa tindre que fer-m'ho mirar. Segur que me les hauran de tornar a graduar.

-Tan bé que anava tot - es repetia per a ell mateix - És ben bé que un no es pot fer gran!

Ella el va animar:

- No et preocupis Jan, que ja llegiré jo. Segur que estàs enlluernat de tant fixar la vista, has conduit quasi tot el dia! Ja veuràs com demà ben descansat tot s'arreglarà.

La Maria va començar a cantar els plats i els preus i ell ja es va ben atabalar.

- No et miris el preu dona, ja sé que és car, però el lloc s'ho val. No cal filar tan prim.

Els van servir un sopar excel·lent. La butxaca se'n va ressentir, però ell no va dir ni piu, estaven de vacances, i prou que s'ho mereixen tots dos.

Desprès van pujar a la cambra de l'hotel on aviat en Jan es va oblidar de tots els mals. Quins llits mes tous va pensar, aquí farem meravelles!

Van passar una nit plàcida i dolça, sense cap malson. Al matí següent al obrir el balcó els va rebre un dia ben solejat.

En Jan pletòric, va agafar el mapa per tal d'organitzar un bon circuit. Poc li va durar l'alegria. Ja no se'n recordava, però el problema d'ahir no s'havia pas arreglat.

Va passar el dia com va poder, deixant que guies la Maria. Ben contenta que estaria, i ell no s'hauria d'esforçar.

- Tria tu estimada - li va dir quedant com un rei - avui farem tot el que tu vulguis.

L'endemà, és va tornar a repetir el mateix. L'home ben espantat, ja no es va poder aguantar més i mirant-se compungit la seva dona, li va dir:

- Maria no sé pas que em passa, no volia dir-t'ho per no preocupar-te. Segurament que no serà res greu, però el que em te ben capficat és que... tan sols és per l'ull dret que quasi no hi veig res.

Ella amoïnada se'l va mirar amb preocupació, fixant-hi gran atenció i tot d'una li va dir:

- Ai Joan, si et veig un ull de cada mida! Que deus tenir vida?

Ell, atemorit es va treure les ulleres, i sorprès, va comprovar que el polze de la mà es tocava amb el dit índex. Li'n faltava una lent!

- Ara si que l'he fet bona Maria, va dir sorneguer - he perdut la lent, ara només podré llegir amb un ull.

Esclataren a riure a cor que vols alleugerits. Aquí l'explicació dels seus problemes.

En Joan va ficar la mà a la butxaca de la camisa i en va treure la lent del costat dret.

Les llàgrimes els baixaven galtes avall, ara si que no hi veien ni un borrall.

Per fi es van calmar i en Jan va poder respirar tranquil, i amb una gran destresa va inserir la lent a les ulleres.

Quina sort que tenia, no s'estava quedant cec, com es temia. Tant patir, total per no res.