L'Esperança i jo

BENVOLGUT JOSEP L., moltíssimes gràcies pel seu comentari al meu relat de "proposta amb reflexions", he llegit el seu escrit de "L'Esperança i jo"..bé la veritat és que ja l'havia llegit en daltres ocasions...i cada vegada m'he emocionat al fer-ho. EL meu marimoni no és pas tan llarg com el seu, però el meu amor per la meva parella penso que sí és igual de gran que el que sent vosté per la seva Esperança. Estimar-se, respectar-se, cuidar-se, escoltar-se, parlar i deixar parlar...tot plegat fa que una relació passin els anys que passi, funcioni a la perfecció.
Avui, si puc, enviaré un nou relat...
Rebi una forta abraçada.
Dana

als ulls no em deixen escriure. Apreciat Josep lluis, sana enveja és el que us tinc, a tú i a la teva companya. Una abraçada

Moltíssimes felicitats a tots dos, avui en dia llegir un poema com el teu, et fa adonar de que l'amor encara existeix, de que no tot està perdut i més quan l'escrius amb els cabells pintats de blanc, la vista cansada i la pell arrugada, però això sí...amb un COR MÉS VIU QUE MAI!
Dana

Hola,

tornem a posar-nos en marxa,

Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?

Déu ni do, amic Josep Lluís! Tota una vida compartida i un gran repte superat amb escreix!
Enhorabona per tot el que has escrit i per tot el que endevino darrera...

No havia llegit aquests versos fins ara, tot i que he entrat sovint al teu espai... És un poema tendre i amorós de veritat!
Bé, a tu que vius l'amor i la mútua entrega i al teva dona us dedico Idil·li, amb la seguretat de què entendreu perfectament una relació que perviu en el temps i que dóna fruits. I us felicito efusivament, encara que sigui amb retard, que sempre és bon moment per fer-ho, oi?

Us envio una parell d'abraçades plenes de bons desitjos,
Unaquimera

He passat de puntetes per la teva pàgina i l'he llegida. Només l'amor dóna pau i equilibri als éssers que saben viure en l'harmonia.

Com vosaltres n'hi ha un munt
Joanalvol

alegro per aquest poema i pel fet que he sabut i encara continueu , a ajudar-vos a fer-vos savis i grans.

...espero que d'aquí a 40 anys jo pugui escriure quelcom similar, amb el mateix amor, la mateixa admiració vers la persona estimada i amb el mateix to orgullós pel camí que heu fet plegats. Lluitaré perquè així sigui...

Mentrestant felicitats pel poema i pel recorregut que heu fet fins ara i pel que us queda per recórrer.

Una abraçada!

poesia bonica i clàssica que m'ha agradat molt de llegir, per l'ideal que explica i pels sentiments que escampa.
Gràcies pel comentari que m'ha fer venir a llegir-te i felicitats per l'amor malgrat els anys.
Fins aviat
ginebre

Sempre he pensat que una de les coses més boniques que hi ha és una persona que s'ha fet gran amb harmonia i gaudeix intensament d'una edat que potser físicament ja no és la millor, però que d'una manera diferent també té moltes possibilitats.
En aquest poema hi veig un bocí de tot això, i em sembla un veritable regal.
Felicitats per poder celebrar el que he celebres i moltes gràcies per compartir-ho.

la persona amb qui pots compartir amor, amistat, passió i aquesta complicitat que tan bé descrius en el poema ja és en sí un regal de la pròpia vida. Si a més heu pogut compartir aquests quaranta anys amb la il.lusió que ens arriba, llavors s'hi afegeix segur l'acaronament que ambdos heu donat als sentiments i a la relació. Felicitats!
I una abraçada pels dos

No per l'amor,perque jo també el visc, peró sí per la manera tan bonica de dir-ho.
Gràcies per el teu comentari al meu primer poema. Nonna_Carme

Felicitats per aquests quaranta anys de felicitat, amor i amistat!

Un poema molt dolç, sensible i ple d'AMOR!

Una abraçada!!

Anna