Les rifes

Les rifes i les rifetes sempre han estat un atractiu pel públic en general, especialment pel sexe femení.

Puc recordar un sorteig molt senzill, que consistia en que una senyora amb un davantal blanc molt emmidonat que es passejava al matí oferint números pel sorteig d'una bandeja de pastissos que portava exhibint i que sortejaria a la tarda. També, a les botigues de queviures, que s'anomenaven "Colmados", rifaven un pernil o bé una cistella plena de botifarres, pots de conserves, etc.

Tinc entès, que això de les rifes ho va implantar el rei Carlos III per tal de recollir diners.

La tradició recorda un home que portava un cartell gros amb uns ninots amb cordes i portava a un noi que l'ajudava, i quan no volia més gresca li deia que recullis que hi havia massa xinesos.

Les rifes Barcelonines més importants varen ser en el segle XIX i tenien caràcter beneficiari i les organitzava la casa Caritat i l'hospital de la Santa Creu, en diades especialment de tots Sants i per Nadal. Hi havia la costum d'instal·lar-se al llarg de la Rambla i sobretot al pla de la Bocaria, allà s'hi ficaven unes taules a les que oferien pollastres, conills i tota classe d'aviram; també safates de llonganissa i donagals, cistells amb fruita primerenca selectiva, tortells i paneretes de peix fresc.

Era costum fer la rifa amb naips, segons la importància de cada cosa valia un ral, dos rals o una pesseta.

Com a anècdota humanitària he de comentar que teníem un client que deia que al seu barri hi havia una bona dona que feia la rifa i sempre li preguntava a la gent com anava econòmicament i al que més falta li feia donava la casualitat que sempre li tocava.