Les revetlles

Si la nit de Pasqua és la nit de l' amor, el vespre de Sant Joan és la nit poètica per excel.lència, la nit del llegendari misteri que enmig del brollador de foc vermell que surt de la foguera i al caliu dels tions que espeteguen, van ofegant-s' hi les tradicions.
I mentre la coca i el porró de vi bo volten de mà en mà ,la canalla engeguen els coets i fan sonar els petards.
Les llegendes catalanes es traspassen, la tradició les trasmet a les noves generacions per engrandir la cultura tradicional catalana.
A continuació esmentarem tres llegendes típiques, una de Sant Joan i dues més de Sant Pere.
REVETLLA DE SANT JOAN:
Hi havia el costum, a mitjanit, de buscar la bonaventura per tot l' any, esbrinant si serien ditxosos o no els esdeveniments. Una de les proves era la combinació del blanc de l' ou dins d' un got d' aigua.
L'altra consistia en tirar tres faves sota el llit per a que les noies poguèssin saber si tindríen o no promès.
Com es de suposar tot això es feia enmig de gran gatzara.
REVETLLA DE SANT PERE:
a l' esglèsia de sant Pere de Barcelona, dita "parròquia dels tronxos", pel gran nombra d' hortelans que hi acudien era creença popular que si a mitjanit un s' apropava allà, es podia veure l' Apòstol Sant Pere, pesacant amb la seva barca, amb la llum d' un fanalet.
També a la mateixa esglèsia i a mitjanit, diu la llegenda, que durant la revetlla Sant Pere s' aixeca, treu la pols, estova el coixí, i més tart torna a la seva posició primitiva fins l' any vinent.
Que bonic si es pogués veure oi????