LES QUATRE ESTACIONS

Un relat de: aurora marco arbonés
LES QUATRES ESTACIONS

Era brot, era poncella,
era tendra com un jonc
al vent de la primavera,
font que brolla de la terra,
plena de saba, sucosa,
a la pell poma novella.

Vaig ser aigua fresca, riallera,
cuca de llum en la nit,
temps de semença i collita,
de fruitar en ventre fèrtil,
vaig ser "murmuri d’abelles
sota un cirerer florit".

Sóc tardor, ja sóc verema,
raïm blavós, tou i dolç,
pàmpols de cep que groguegen,
posta de sol, terra cuita,
sóc carn que va fent-se solcs
madurant en un poema.

Seré arrel en terra erma,
em festejarà l’hivern,
amb xiuxiueijos de gel,
seré dits negats, lenyosos,
mes el vers i la paraula
em servaran viva i ferma.



Comentaris

  • Vivint[Ofensiu]
    Núria Niubó | 05-05-2013 | Valoració: 10

    el pas de la vida el teu esperit de poetessa et fa donar una mirada plaent al que vares ser en les dues primeres estacions , essent poncella, essent cierre florit.
    Aquesta tardor encara tan plena de vida ets verema i vols ser i seràs vers i paraula en l’hivern que et festejarà.

    Un poema delicat en paraules, fort i profund en essència, dolç als sentits dels lectors, despertant-nos el desig de fer-nos-el una mica nostre.
    A mi personalment m’omple d’energia.

    Gràcies Aurora, el poema és preciós i molt valuós per la seva positivitat.

    Una càlida abraçada
    Núria

  • Tota una vida[Ofensiu]
    rautortor | 26-04-2013


    No fa massa, parlant amb el Josep Borrell, em comentava que a la nostra edat la poesia ens porta indefectiblement al record i la nostàlgia, a passar comptes i a revisar el perquè de tot plegat. A mirar el pas del temps des de l’experiència i a deixar constància dels sentiments i de les vivències. Ens anem convertint en allò que diuen la saviesa de la gent gran.

    Tu, amb aquest poema tan ben travat i amb quatre estrofes definitives, ens fas passar davant els ulls tot allò que significa una vida sencera. Sense cloure, això sí, el darrer capítol, aquell que ens mou a recordar i deixar constància de tot el que han suposat els altres tres. El teu poema és, en realitat, un diari vital.

    Amb un llenguatge ric en imatges i sensacions, ens vols explicar qui eres, qui vas ser, qui ets i qui vols ser. El resultat ha esdevingut un poema que consagra una escriptora i que marca una fita.

    El temps comença, esdevé, passa i t'augura un futur ric i esponerós, on el vers i la paraula et servaran viva i ferma.

    Que així sigui, amiga Aurora.

    Raül

  • Delícia[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 26-04-2013 | Valoració: 10


    Un poema deliciós. Sona com una petita joia musical. Si fos fruita seria una maduixa, un préssec, un gra de raïm i un grill de taronja. Uns postres dolços i sucosos com aquest poema.

  • Complert ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-04-2013 | Valoració: 10

    Bon viatge per les quatre.
    Jo gaudeixo molt de la primavera i de la tardor. A vegades estacions que venen i van massa de pressa. Sensible Relat. Gràcies Aurora.

  • Complert ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-04-2013 | Valoració: 10

    Bon viatge per les quatre.
    Jo gaudeixo molt de la primavera i de la tardor. A vegades estacions que venen i van massa de pressa. Sensible Relat. Gràcies Aurora.

  • Estimada Aurora,[Ofensiu]
    allan lee | 25-04-2013 | Valoració: 10

    aquest poema és digne de figurar en una antologia de la poesia catalana. És d'una delicadesa d'imatges i ritme que arriba al cor com una canonada embolcallada d'aromes. Cada estació és un poema bell i personal, i el conjunt, una obra preciosa. Va als meus preferits. Una abraçada ben forta,

    a

  • Música[Ofensiu]
    Narcis08 | 25-04-2013

    Si fos músic la faria cançó. I se tornaria un "Top 10". Perquè és meravellosa.

    PD. Ja he fet els deures. Gràcies....

  • El temps...[Ofensiu]
    Carles Ferran | 21-04-2013

    Quina agradable descripció dels cicles de la vida assimilats a les estacions. Un tema etern com la mateixa poesia, que tots hem tractat d’una o altra manera alguna vegada. Casualment el darrer poema del Raül toca també el tema. I mai decep, perquè sempre és diferent la manera d’aproximar-nos-hi, i la bellesa de la vida ens permet gaudir-la a qualsevol edat. La vida, i la natura.
    Una abraçada.

  • M'encanta[Ofensiu]
    Josep Ventura | 19-04-2013 | Valoració: 10


    el poema, es una delícia poder sentir a la pell el canvi del temps, tancar els
    ulls i omplir-te del aroma de les flors, de la terra humida, de la molsa o del blat
    daurat.
    Salutacions
    Josep

  • Violins[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-04-2013 | Valoració: 10

    La música revertida en paraules. L'any que ens dóna la volta mentre observes el seu pas. Colors plens de colors, sensacions plenes. Poesia, natura, sentiment, un trio fantàstic! Que passis una molt bona diada de Sant Jordi Aurora! Una abraçada.

    aleix

  • Molt digna[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 18-04-2013 | Valoració: 10

    Malgrat haver-te-la sentit estrenar ahir en directe, ha estat tot un plaer llegir-la per treure'n millor, tot el significat que hi conté.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1946 Comentaris

233333 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.