LES QUATRE ESTACIONS

el pas de la vida el teu esperit de poetessa et fa donar una mirada plaent al que vares ser en les dues primeres estacions , essent poncella, essent cierre florit.
Aquesta tardor encara tan plena de vida ets verema i vols ser i seràs vers i paraula en l’hivern que et festejarà.

Un poema delicat en paraules, fort i profund en essència, dolç als sentits dels lectors, despertant-nos el desig de fer-nos-el una mica nostre.
A mi personalment m’omple d’energia.

Gràcies Aurora, el poema és preciós i molt valuós per la seva positivitat.

Una càlida abraçada
Núria

No fa massa, parlant amb el Josep Borrell, em comentava que a la nostra edat la poesia ens porta indefectiblement al record i la nostàlgia, a passar comptes i a revisar el perquè de tot plegat. A mirar el pas del temps des de l’experiència i a deixar constància dels sentiments i de les vivències. Ens anem convertint en allò que diuen la saviesa de la gent gran.

Tu, amb aquest poema tan ben travat i amb quatre estrofes definitives, ens fas passar davant els ulls tot allò que significa una vida sencera. Sense cloure, això sí, el darrer capítol, aquell que ens mou a recordar i deixar constància de tot el que han suposat els altres tres. El teu poema és, en realitat, un diari vital.

Amb un llenguatge ric en imatges i sensacions, ens vols explicar qui eres, qui vas ser, qui ets i qui vols ser. El resultat ha esdevingut un poema que consagra una escriptora i que marca una fita.

El temps comença, esdevé, passa i t'augura un futur ric i esponerós, on el vers i la paraula et servaran viva i ferma.

Que així sigui, amiga Aurora.

Raül

Un poema deliciós. Sona com una petita joia musical. Si fos fruita seria una maduixa, un préssec, un gra de raïm i un grill de taronja. Uns postres dolços i sucosos com aquest poema.

Bon viatge per les quatre.
Jo gaudeixo molt de la primavera i de la tardor. A vegades estacions que venen i van massa de pressa. Sensible Relat. Gràcies Aurora.

Bon viatge per les quatre.
Jo gaudeixo molt de la primavera i de la tardor. A vegades estacions que venen i van massa de pressa. Sensible Relat. Gràcies Aurora.

aquest poema és digne de figurar en una antologia de la poesia catalana. És d'una delicadesa d'imatges i ritme que arriba al cor com una canonada embolcallada d'aromes. Cada estació és un poema bell i personal, i el conjunt, una obra preciosa. Va als meus preferits. Una abraçada ben forta,

a

Si fos músic la faria cançó. I se tornaria un "Top 10". Perquè és meravellosa.

PD. Ja he fet els deures. Gràcies....

Quina agradable descripció dels cicles de la vida assimilats a les estacions. Un tema etern com la mateixa poesia, que tots hem tractat d’una o altra manera alguna vegada. Casualment el darrer poema del Raül toca també el tema. I mai decep, perquè sempre és diferent la manera d’aproximar-nos-hi, i la bellesa de la vida ens permet gaudir-la a qualsevol edat. La vida, i la natura.
Una abraçada.

el poema, es una delícia poder sentir a la pell el canvi del temps, tancar els
ulls i omplir-te del aroma de les flors, de la terra humida, de la molsa o del blat
daurat.
Salutacions
Josep

La música revertida en paraules. L'any que ens dóna la volta mentre observes el seu pas. Colors plens de colors, sensacions plenes. Poesia, natura, sentiment, un trio fantàstic! Que passis una molt bona diada de Sant Jordi Aurora! Una abraçada.

aleix

Malgrat haver-te-la sentit estrenar ahir en directe, ha estat tot un plaer llegir-la per treure'n millor, tot el significat que hi conté.