Les nits a la vora del riu

Va abaixar el cap fins que es va poder veure reflectida a l'aigua, esperava alguna cosa més però no arribava..

-Sortint del tren va topar amb ell, li van caure les maletes i la bossa de mà que duia. Tots dos es van ajupir per recollir tots els objectes que restaven immòbils a terra esperant a que els agafessin, mentre les mirades dels dos éssers s'aguantaven mútuament.
Tots dos baixaven al mateix poble, ell per feina i ella per viure-hi.
Aquest trobament es va iniciar a començaments de juny en un petit poblet desconegut del món. Gràcies a la topada que havien tingut, aquells mesos d'estiu serien els més feliços de la seva vida.
Ell era metge, i passaria aquells tres mesos allà aprenent més detalls de la seva professió.
Ella hi anava a viure, de fet, allà hi tenia la poca família que li quedava.
Els mesos anaven passant i els dos joves cada cop s'entenien més i més. Una nit d'estrelles, es van trobar a la vora del riu, tots dos passejaven per esboirar els mals moments.
Es van asseure a una roca i van iniciar una conversa que seguiria cada nit a la mateixa hora i al mateix lloc durant la resta de l'estiu.
Allà a la vora del riu va començar la seva relació, una relació de les que no s'obliden.
La nit del vint-i-dos de juliol va ocórrer quelcom més que una simple conversa.
Els dos estirats a la herba de la vora del "seu" riu, es demostraven amb fets els seus sentiments. Mentre ell l'omplia de petons, ella li acariciava els suaus cabells. S'anaven desprenen de les seves robes sense parar de demostrar el seu amor. Aquella va ser una gran nit de plaer i d'amor, una nit difícil d'oblidar i no recordar.
Els dies anaven passant, fins que va arribar el tràgic moment. Ell marxava!
No havia donat explicacions a la noia, la qual esperava la seva visita al costat del riu per reflectir-se tots dos altre cop, fen l'amor i estimant el meravellós moment.-

Deu anys després de la seva marxa, ella, encara esperava la seva arribada en va... ell ja no vindria, però, la noia, va jurar que l'esperaria al costat del seu riu fins que el seu amor, es tornès a reflectir al seu costat, a l'aigua calmada i brillant de les nits.