Sensacions inevitables

Una sensació desconeguda recorre cada raconet del meu cos. Estic perduda en un mar de pensaments, pensaments que no tenen final, només preguntes i més preguntes... em sento... més aviat no em sento. No sé qui sóc, m'he convertit en una completa desconeguda per mi mateixa. Estic intentant identificar qui sóc en aquests moments de confusió. Tot es en va. Noto una pressió molt gran damunt meu, i no la puc controlar. Tinc la sensació que tot el que tinc a les mans se m'escapa, fins a un lloc millor, lluny de mi. Torno a tindre pressió, no la suporto... es inaguantable... les cames no em responen, no m'aguanto dreta, estic fastiguejada..
Em sento rara, res és com jo voldria que fos!! No puc més! En aquests casos és quan t'envaeix el voler desaparèixer, fugir de tot, renunciar a tota la felicitat que t'ha tocat gaudir en aquesta vida. I de cop, tots aquestes sensacions queden apagades, desapareixen. No saps com ho has aconseguit, has vençut. Però, llavors arriba un dia en el que tot el que havies aconseguit guanyar torna a tu, per seguir torturant-te. Vulguis acceptar-ho o no, aquestes sensacions et perseguiran tota la vida fins que no aconsegueixis la pau amb el teu jo interior. Es inevitable!