La meva història [ t'estimo]

Faltaven pocs dies perquè comences l'estiu. Estava il·lusionada i nerviosa. El curs següent ja aniria a l'institut com els "grans". Jo no havia sortit gaire, per no dir gens del poble, era una novata amb el sentit d'explorar llocs nous. Era una nena molt poc feta, poc feta en el sentit de que feia el que em deien, em portava bé per què no em renyessin i per quedar bé davant la gent. Volia complaure a tothom, i si podia ajudar en alguna cosa, doncs ho feia.

Només tenia dotze anys quan vaig entrar a l'institut, el veia massa gran per mi, no estava preparada. Però, a mida que passaven els dies vaig anar coneixent millor els companys de classe, no em tancava només amb els amics del cole, em venia de gust conèixer gent nova, per anar formant-me a mi mateixa i per canviar una mica la rutina monòtona que seguia des de feia anys.
Ja des del principi m'ajuntava molt amb una noia del col·legi, que per sort ens havia tocat juntes a la mateixa classe, 1r A. Durant tot aquell any vam portar-nos molt bé, i jo li explicava els nois que m'agradaven i ella també. Ja des de la segona setmana d'institut em va cridar l'atenció un noi que era guapot, llest i un caràcter molt simpàtic, es deia Manel. Suposo que al llarg del curs es va anar donant compte de que m'agradava, es notava bastant que m'agradava, ens portàvem molt bé i tontejàvem , però mai va haver-hi re entre nosaltres, només amistat. Desprès de superar el desengany amorós, em vaig dedicar a ajudar la meva amiga Irene, que m'havia dit que li agradava un noi de la classe que es deia Toni. Jo no li trobava re, érem companys de classe i ja esta. Vaig estar moltes estones parlant amb la Irene d'aquest noi, li aconsellava que se li declarés, que segur que tenia possibilitats amb en Toni, però ella deia que no (al principi em pensava que ho deia perquè ella es tímida i tenia vergonya) i desprès d'estar repetint-li el mateix durant molts dies, em va dir que no se li declararia per que ell anava darrere meu. Jo em vaig quedar parada i si no recordo malament, vaig riure i tot.
Em vaig cansar molt de dir-li que en Toni no anava rere meu i també em vaig cansar d'ella, de la Irene perquè no parava de dir i repetir que en Toni era molt guapo, que si era molt àgil , que si era genial...

A finals de curs de primer, no sé com, em va agregar en Toni en la seva direcció de Messenger. Vam estar tot l'estiu parlant, de tot, del primer que se'ns ocorria, ja era una cita obligatòria que cada nit ens connectéssim a Internet per xatejar.

Començant de nou el curs, hem vaig adonar de que tornava a anar a la mateixa classe que en Toni. I com no, tornava a tenir la cantarella del curs passat de la Irene dient que, oh que maco que és, que com ha crescut... I clar, amb aquesta cançoneta sonant cada dos per tres, doncs no vaig poder evitar fixar-me en ell.
A classe ens fèiem moltes miradetes i somriures.. Però també hi havia la Irene dient-me que ell anava rere meu, que mai sortiria amb ell i jo dient-li que no és veritat. Li estava negant la veritat.

Vam tenir moltes converses pel Messenger amb en Toni, ens portàvem com si ens coneixésim de tota la vida, però, quan ens vèiem en persona tot canviava.
Una nit em vaig connectar desitjant que ell estigués connectat per parlar amb ell. Vaig tindre sort perquè me'l vaig trobar de cop saludant-me en una pantalleta del Messenger. Vam estar parlant de moltes coses i també va sortir el tema de, "T'agrada algú?"
Jo li vaig dir que si, estava nerviosa i exaltada alhora, el cor m'anava a cent, em suaven les mans i tenia fogots. Quan menys m'ho vaig pensar, vaig dir-li que era ell qui m'agradava i per part seva, també va haver-hi una resposta positiva ... però per la Irene no ho era pas.

Vaig estar molts dies, setmanes, mesos.. sentint-me culpable, al cap i a la fi, tot el que deia la Irene era veritat. Ja portàvem setmanes amb el joc de, connectar-me, parlar, dir que ens estimem... i arribar a l'institut i no dir-nos re, i jo fent bona cara a la Irene i animant-la dient-li que en Toni no anava per mi. Em va doldre moltíssim fer-li això. Desprès de que en Toni m'insistís molt per què li digues a la Irene de que ell i jo ens agradàvem...
Per fi, un dia que anàvem a Port Aventura, a l'autobús m'assentava amb la Irene i li vaig deixar anar la bomba. D'una cara riallera va passar a tenir una cara trista i enfadada a la vegada.. No sé ni quants cops li vaig demanar perdó de tantes vegades que ho havia dit, ella només em va dir, "No passa re, tranquil·la" i em va donar una foto de carnet d'en Toni de quan era petit.

L'últim dia de final de curs de 2n d'ESO, vam quedar sis amics a casa de l'Eulalia, una amiga del col·legi amb la que em portava força be, vam anar a la seva piscina a banyar-nos i jugar... Diguéssim que érem tres parelletes, dues fetes i una a mig fer, és a dir, en Toni i jo.
Vaig entrar en una habitació que hi havia a casa de l'Eulalia per descansar i pensar una estona, però vet aquí, m'hi vaig trobar en Toni. De cop vaig sentir un cop de porta i em vaig donar compte de que ens havien tancat tots dos sols en aquella habitació. Accions típiques d'amics que et volen donar un cop de mà.
Com és típic, vam estar una llarga estona sense dir-nos re (em fa la sensació que ens hi vam passar una hora llarga allà dintre sense fer re) i ja estava farta d'espera i em fa la sensació que li vaig dir, "Jo em llanço eh.." i dit i fet, em vaig abalançar endavant i els nostres llavis van tocar, no puc negar que les dents també.. ja que en aquell camp de petons els dos érem inexperts. Desprès de liar-nos, estàvem tremolant dels nervis, normal, jeje.
Vam sortir de l'habitació i així quedava guardat d'alguna manera, l'inici de la nostra relació.

Durant l'estiu vam anar quedant i així vaig conèixer la gent que formaria més endavant la meva colla [PBP Crew]. A la Marina i la Mireia ja les coneixia de classe, en Gerard el vaig acabar de conèixer millor (va estar sortint amb l'Eulalia), també vaig conèixer en Marc,que era el millor amic en aquells temps de'n Toni. També vaig conèixer l'Andreu, en Jess.. i molts altres.. en total, formàvem una colla d'unes disset o divuit persones.
A partir d'aquest moment, vaig saber que la meva vida havia canviat i estava segura que cap a millor. Amb tots ells vaig conèixer que era sortir de nit, beure, fumar porros.. Mare meva, encara no s'havia les borratxeres que viuria al llarg d'un any, onze mesos i 20 dies.

Torna el nou curs, 3r d'ESO, aquest any per mala sort, no em va tocar a la mateixa classe que ell, però, estem al mateix pis i ens veiem pels passadissos. Vam estar tres mesos junts la mar de bé, fins que, tonta de mi, ho vaig deixar amb en Toni. En veure la cara que feia ja m'ho havia dit tot.
Vaig estar moltes setmanes pensant amb el que havia fet, per sort tenia amigues que m'ajudaven i m'aconsellaven, fins que vaig anar cap en Toni i li vaig dir que volia tornar amb ell. Els primers dies vam estar distants, normal, desprès del que li havia fet..
Total, que durant un bon temps tot anava com la seda, amb el tema Toni clar i també amb la Tanit, una noia de la colla amb molta personalitat i lianta, el meu ídol.

Uns dies abans de fer mig any amb en Toni em va tornar a agafar el cangueli , tenia por, no estava segura de re i el vaig tornar a deixar. Aquest cop em va saber molt més greu i no vaig tardar gaire a tornar-li a dir que volia tornar a començar la relació.
En fi, amb catorze anys, les coses de parella no les tenia del tot segures. I no se si el rollo aquest de deixar-ho amb en Toni i tornar-hi... em fa l'efecte que li vaig fer tres cops. Una gran PUTADA.
Un nou de desembre vam tornar de nou a la nostra relació. A partir d'aquell moment sabia que no el tornaria a deixar ni el faria patir (o això suposava) mai més.

Tot ens anava de fàbula. La Tanit va començar a sortir amb en Gerard, quan m'ho van dir sabia que aquest parell serien l'un per l'altre i a part, me n'alegrava per què a la Tanit se la veia feliç (desprès d'un mal rollo amb un altre tio). Ja érem dos parelles a la colla. Suposo que a les esquenes vam ser criticats, amb el bon sentit de la paraula, però, a mi tot m'era igual per què estava passant una experiència inoblidable. Tenia novio!
Les coses ens anaven tan bé que vam arribar a fer l'any!! Vam fer un sopar a casa seva, estaríem sols...
Va ser una nit molt maca, vam estar acariciant-nos quasi tota la nit i l'endemà al matí vaig marxar de casa seva amb un somriure d'orella a orella.
I com sempre, ho havia de comentar amb la Tanit, ja que ella no tardaria en experimentar el mateix i més.

Ja fet l'any, un mes més tard o així, vaig baixar de festa a "Roderes" amb la colla i com no, em vaig quedar a dormir a casa en Toni. Tot comença amb carícies i acaba...
Ell va ser el primer en fer-me dona, per dir-ho d'alguna manera, aquella nit la tinc gravada a la ment, a vegades la recordo i tot...
Igual que el primer cop, vaig ser jo la que va donar el primer pas, però, ell és tan tímid, jeje! Estava més maco!

Ja estàvem a 4rtd'ESO, estava molt feliç! Dúiem un any i pico amb en Toni, era genial!
Era una història d'amor sense final, no s'acabava mai i a mi ja m'estava bé.
També van haver-hi noves parelles, en Roger i la Marina i la Paula i en Josep. Però també hi van haver problemes a la colla i encara que no volguéssim, els "PBP Crew" es van separar. Encara parlàvem i quedàvem, però de ser disset, divuit persones vam passar a ser-ne deu o dotze. Però tothom feia la seva vida, i penso que encara podria haver estat pitjor, vam tenir sort de que tot quedés així.

El curs m'anava bé, no podia dir perfecte perquè en el primer trimestre m'havien quedat tres assignatures suspeses i en el segon trimestre també. Els pares em van estar molt a sobre dient-me que m'havia d'esforçar més, però jo això, ja ho sabia.
Al final vaig passar 4rt d'ESO, només em va quedar suspesa matemàtiques (aquesta creu em perseguia des de primària i em perseguiria sempre),
però vaig aprovar la ESO amb un sis. I jo orgullosa que estava.
Però per mala sort, en Toni, la Tanit, la Mireia i la Maria, no havien pogut passar de curs i els hi tocava repetir 4rt.
També haig de reconèixer que li vaig estar molt a sobre a en Toni amb el tema de les notes, vam tenir més d'una baralla però totes van acabar bé.

Ja tornava a ser estiu i jo estava més que contenta, els meus pares ja sabien de feia temps que jo sortia amb en Toni. I aquell estiu, ell es va quedar molts cops a sopar i dormir a casa i jo a casa seva. Va ser un estiu formidable.
La meva relació amb la Tanit va passar de bé a perfecte. Ens portàvem (i ens portem) molt bé, és la persona que més m'ha ajudat, ella ha estat al meu costat en tots els bons i mals moments i estic seguríssima que la nostra amistat no canviarà mai. Ha estat, és i serà una gran amiga que sempre duré present al cor.

I com sempre, tornem a començar el curs, aquest cop 1r de batxilerat! Malgrat que en Toni i la Tanit repetissin, ens seguiríem veient.
Un "privilegi" de batxillerat, és que a l'hora de l'esbarjo, pots sortir a fora al carrer, però jo em quedava al pati de l'institut per estar amb en Toni i la Tanit, però ella ja tenia en Gerard. 

Gràcies a que quedàvem per veure'ns als passadissos i al pati, en Toni i jo no vam perdre el contacte, però clar, jo aquell curs el feia al pis de dalt i en Toni estava al pis de baix. Però tot i que no teníem gaire temps ni l'un ni l'altre, encara ens en guardàvem un xic per poder veure'ns.

S'apropa l'onze de novembre, li deia a la Tanit. Ja que en aquesta data és l'aniversari d'en Toni i ja faria els setze anys! Jeje!
Li volia preparar una festa inoblidable, perquè se n'adonés del que m'importa i amb l'ajuda de la Tanit, en Gerard, en Sergi, en David.... Li vam fer una festa amb concert i tot! Clar està, que qui tocaven eren ells, perquè en Toni tenia un grup de música. La festa va anar bastant bé a part del fred, les borratxeres i les fumades que hi van haver. Jaja!
L'endemà de la seva festa, havíem d'anar a un dinar familiar. Per fi coneixeria una part de la família d'en Toni. A mi em va sembla que el dinar va anar bé, a part de que jo estava molt cansada i no deia gaire cosa. Però m'ho vaig passar molt be. La seva família em va agradar moltíssim! I fins i tot, ja la començava a estimar.

Nou dies més tard, però, en Toni em va dir que havia de parlar amb mi. Vaig estar una setmana malament, la setmana que en Toni es comportava rar..
Tot va començar en treure del seu nick del messenger el " T'estimo Júlia", desprès a no contestar-me els missatges i per últim a esquivar els meus petons.
El dilluns vint de novembre, en Toni em va dir que volia deixar córrer la nostra relació. Que necessitava un "temps" per estar sol, que ara no estava bé.. Jo, normal, sense cap emoció reflexada a la cara li vaig dir que no passava re, que ho entenia i que si ell creia que era el millor, doncs ho deixàvem i ja està. No vaig plorar davant seu.

Va sonar el timbre que anunciava la fi de l'esbarjo, no vaig poder aguantar més i quan ja estava lluny d'ell vaig descarregar les llàgrimes que m'oprimien el pit. Vaig estar dos dies plorant com no ho havia fet mai , només portava unes hores sense ell i ja el trobava a faltar. Ho vaig passar malament. Però em vaig jurar, que davant seu faria el cor fort i no em veuria plorar, mai. No el volia fer patir, l'únic que volia era que ell fos feliç.
Tres o quatre setmanes més tard, vaig parlar amb ell pel Messenger i li vaig demanar que si aquest "temps" que s'havia pres era ja definitiu o no i em va contestar que si. Només amb dos lletres ja es va acabar de fer malbé el meu món. Sabia que ja no podria tornar a estar amb ell, ni abraçar-lo, ni donar-li cap petó, vaig entendre que la història d'amor inacabable havia arribat al seu final.

No em penedeixo pas d'haver-li tret el noi a la Irene per molt lleig i cruel que fos, em sap greu per ella si, i encara ha d'arribar el dia que oblidi la mala passada que li vaig fer, però, havent fet aquesta acció, he passat un any, onze mesos i vint dies d'una felicitat absoluta.
No m'arrepanteixo de res del que he viscut en tot l'any i pico. Li haig d'agrair a en Toni, que ha estat qui m'ha fet madurar i trobar-me a mi mateixa. Li dec moltes coses.
I sé que, encara que comenci noves relacions, a ell sempre el tindré present i el recordaré en una part molt gran del meu cor.

I encara que ho estigui passant malament, no em donaré mai per vençuda. Perquè ja que estic viva, aprofitaré la vida al màxim i viure aventures i experiències per anar formant la persona que sóc.
I també haig de dir, que dec la meva manera de ser als amics, en especial a la Tanit, perquè m'ha ajudat sempre sense pensar-s'ho ni un moment.
Només dir, que jo sóc aquí per ajudar a tothom.
FI