Coses que pasen

Em pensava que ho havia superat, però al recordar petites coses, no puc evitar deixar caure les llàgrimes.
Saps què? Encara tinc una foto nostra penjada a la paret de l'habitació. Just a l'alçada del meu cap, per quan necessito veure't, tinc la teva foto... Sé que així no ho arreglaré, que és pitjor, però no em prohibeixis estimar-te... encara no.
Ja sé que ja he passat a formar part del passat, però tu encara estàs present en els moments en què em sento sola.
Abans no em pasava, perquè sabia que tu sempre hi series, encara no en cos present, però sabia que l'endemà al matí, jo seria la primera a qui li faries el petó de bon dia.
La veritat... és agotador fer veure que estàs bé i somriure sempre. I no et preocupis, per molta rabia que em faci, sempre t'acabo perdonant.
Però... t'he arribat a odiar molt. Es difícil tornar a construir una peça trencada en mil trossets. Però, quin remei em toca?
No per fer-me mal més ràpid passarà la vida. Ho sé...

Però, sóc generosa, no hi puc fer més. Espero que t'ho passis bé! I fes-me un favor, no pensis en mi.

T'estimava, t'estimo?
Injusta? Potser...