Tancant portes

Un relat de: Inukis

Porto set mesos intentant tancar la porta que em recorda a tu. Estàs present allà on vaig, i no sol, acompanyat de la teva "amigueta"...
Em vas fer mal, molt de mal... Encara no acabo d'entendre del tot com és que tot ha acabat així.
Quan estàvem junts, un dia vam tenir una converça on deiem que si ho deixèsim corre, seguiriem sent amics... però jo no puc ser l'amiga que era abans perquè hi ha hagut moltes mentides pel mig.
Pots estar content, m'he callat tota la rabia i encara.. desprès de set mesos... encara me la guardo a dins.
Ja he explotat un parell de cops, però... plorant.

Ara sembla que estic calmada, re de torturar-me, re de produir-me patiment, re de re...

Vull que sàpigues que he trobat algú. És carinyós, amable, simpàtic... Però nose perque, em fa sentir insegura.
Insegura en el bon sentit... és a dir, que, nosè ben be el que pensa, i com es pren lu "nostre" (si és que hi ha algu...).

A vegades em desfogo, pensant que la teva vida amb la teva "companya" no us surt gens bé. Ella et fot els cuernos, i et fa patir molt. I es queda tan panxa... I tu, doncs com jo, o patint, o normal ja que no ha significat re per tu... No ho se!!!

Total, que ara per ara no penso re bo de tu, i em fot, perquè m'encantes.

Apa, que t'aprofiti la vida.

Tancarè la porta del passat?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer