Les meves-teves-ales

- Potser em parla només per trencar el silenci... què he de fer ara?

- Ara toca aprendre a volar... ho saps.

- Saps què passa? Que no sé si tinc les ales... potser algú se les ha endut.

- Si que tens les ales. Potser les tens trencades, potser les tens amagades, però les tens. Busca bé dins teu, les trobaràs.

- Quan creia que les havia trobat una tempesta les va tornar amagar de cop... no sé si val la pena tornar-les a buscar.

- Es clar... una nova tempesta... però això també s'acaba... i després vindrà el sol... i brillarà... i tu hauràs d'estar preparada per tornar a volar...

- I amb el passat? Què en faig del passat? Dels moments que ja no tornaran? Dels records que ara es claven ben endins?

- Quan comencis a volar, t'adonaràs que per tornar a viure has d'acceptar que hi ha coses que no tornaran a ser com abans. El mateix temps, veuràs que el present i el futur et pot retornar tota la vida que has perdut.

- No sé si podré... si ella se'n va, no sé si jo podré continuar...

- Algú que et diu quin cam-i has de seguir va dir-te que d'això n'aprenguèssis el camí que no havies de seguir...

- I els sentiments? Què vols que faci amb els sentiments? Que vols que faci si ella s'apaga?

- Simplement, acceptar la realitat. I lluitar per la teva vida. Lluitar per la vida que a ella l'hi han robat.
-
No sé què faré si se'n va....