Les mans

Uns versos amb molta cadència i fluix, que ressalten tota una vida.
És senzill i a la vegada vessen per la seua vitalitat trans superar tota la vida.
N’hi ha agrada molt.
Salutacions.

Bon poema i bonica manera d'explicar una vida treballada i guanyada pam a pam, escrita sobre la pell d'aquelles mans que ara abracen el final del dia.
Gràcies per compartir i moltes gràcies pel teu amable comentari.
Salutacions,
Marnusa

ressegueixo el solc que els teus versos han obert en la mirada que contempla les esquerdes que el impertorbable temps ha obert en les meves mans.

Amb un bon ritme lent, repassa tota una vida.

M'ha agradat molt.

Gràcies per passar pels meus relats.

Quin poema tan bonic i evocador de tota una vida! Els versos finals on descrius el descans merescut i acceptat, són magnífics!
Amb total cordialitat

PS. Gràcies pels teus comentaris als meus relats. M'agrada saber què en pensa qui em
llegeix. Ajuda a seguir.

Quin poema tan bonic i evocador de tota una vida! Els versos finals on descrius el descans merescut i acceptat, són magnífics!
Amb total cordialitat

M'agrada el teu relat.

Les mans, companyes nostres inapreciables, amb les que fem tantes coses i ens són tant útils...

És molt agradable aquest relat, fa pensar... i a mi m'agrada que faci pensar.

Bé, ens veurem per relats, salutacions.