Les mandonguilles.

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

L' oncle Joan era molt simpàtic i comunicatiu, tenia un taller metal.lúrgic, el més gran i maco que jo he vist mai, situat a una barriada de Barcelona. Allí, en aquell taller hi anava molta gent, representants, comerciants, amics i coneguts també pel sol fet de parlar una mica amb l' oncle.
Entre tota aquesta gent tot sovint l' anava a visitar don Jesús, que era capellà i parent de l' escribent.Era fill de Valladolid, un home molt entés en teologia, però no tenia massa simpatia.
Era un home alt, moreno, esgroissat, semblava talment que mai li hagués tocat el sol.
Jo així el vaig veure un dia al anar al despaitx de l' oncle, cosa que feia sovint, doncs ell volia gaudir de la meva companyia.
El tal don Jesús sempre li deia a l' oncle:
-Cuando vaya a Valladolid tiene que ir a ver a mis hermanas.
I l' oncle li deia:
-Sí, como no, ya lo creo que sí, don Jesús.
El capellà sabia que cada any feia un viatge per veure a uns clients.
El dia del viatge va arribar i l' oncle molt ben arriat, amb el seu maletí de viatge, es va enfilar al tren i cap a Valladolid.L' endemà va telefonejar a les germanes de Don Jesús, i el van convidar a dinar, cosa que l' oncle va aceptar.
L' oncle va comprar un ram de flors i una caixa de bombons...
Cuan l' oncle ho explicaba, jo de reiure no m' aguantava.
Deia que quan va veure a les dues germanes, li varen causa una rara sensació. Anaven vestides com del segle passat, eren grogues de pell com el seu germà, els colls dels vestits els hi arrivaben a la barba i, les mànigues els hi tapaven les ungles.
-Malament! va pensar ràpidament. Hay senyor amb lo maiàtic que sóc jo!!!I el dinar, com serà???
I va començar a mirar per aquí i per allà.I es que, no es veia res de la foscor que hi havia en aquella casa.
Un gos molt pelut el va anar a saludar i tota l' estona el portava al seu costat.
El van fer passar a una saleta i el van fer seure a un gran sillón , tenía al gos al seu costat, que deixava anar el seu particular perfum.
Les senyoretes vallisoletanes, li van servir una bandeja de pastetes que les havien fet elles especialment.
Seguidament van passar al menjador,allí els hi esperava una gran taula i van servir una gran sopera de sopa amb mandonguilles.
-Uiii! quina calor!! i ara què faig jo? va pensar. Si m' ho menjo em moro!
Va tenir la sort que van anar a la cuina i, aprofitant que es va quedar sol, va agafar les mandonguilles pensan't -se que el gos se les menjaria i les va tirar sota de la taula....
El gos es va quedar inmòvil, tampoc li van agradar.
L' oncle es va posar molt nerviós de pensar què dirien de tot allò les germanes de don Jesús. Quan va poder, amb l' excusa de que tenia que anar a fer un altre recado, se' n va anra, sense deixar de fer-li una mirada matadora al gos, doncs l' havia fallat.
Aquell gos l'havia traït i estava disposat a seguirlo a tot arreu. Quan van arribar al rebedor i abans de despedir-se l'oncle va engegar una mirada odiosa al gos i el gos es va quedar indiferent, no li va fer cas.

Comentaris

  • Genial![Ofensiu]
    August | 18-03-2006 | Valoració: 10

    Una historieta simpatica i no gens corret, m'agradat molt la cara del protagonista al final del relat!

    Una salutació i molts anims!

  • Genial![Ofensiu]
    August | 18-03-2006 | Valoració: 10

    Una historieta simpatica i no gens corret, m'agradat molt la cara del protagonista al final del relat!

    Una salutació i molts anims!

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313792 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com