Les faules d'Isop

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Les faules d' Isop sense recança hom pot assegurar que ha estat el llibre més popular i més llegit per la gent dels països mediterranis i nòrdics.
Hom el tenia en molta estima, com un llibre de moral rústica i primària, molt a l' abast de les gents poc lletrades i poc culturals, que trobaven en les faules llises i planeres un fons de filosofia no sempre del tot evangèlica i un manual de vida pràctica en termes senzills i ben entenedors. La prosa fàcil i casolana, despullada de reoricisme que dificultaven la bona comprensió de les narracions als qui no eren gaire lletrats.
En les llars catalanes on hi havia algú que sabia llegir una mica, no faltaven unes faules d' Isop, que junt amb el llibre de fra Turmedai del Dr. Amat, constituïen la biblioteca del pobres o dels ignorants.
La lectura de les faules era un esdeveniment extraordinari. Solien llegir-se vora de la llar i en dies festius i de certa solemnitat. La lectura era escoltada en silenci , i tota la gent de la casa procurava de trobar-s'hi. El cap de casa o el més vell dels presents en solia fer un comentari, que tots els demés escoltaven com si es tractés d' una mena de cerimònia patriarcal.
A casa nostra, va arribar ben viu el costum de la lectura en família de les faules d'Isop barrejades amb la narració de rondalles entre altres....
Les faules d'Isop són doctrina i pedagogia popular pura. També els refranys són prou coneguts universalment.
Les bestioles protagonistes de les faules i l' ambient que les rodejava, malgrat la rusticitat artística , les feien més entenedores i més recordades. Són remarcables per la gran diversitat de personatges que ens representen, per la varietat de composicions tant abundoses de paisatges i de panorames....que concorren en general els gravats il·lustratius de les faules d' Isop. Però entre tots els que són coneguts, els gironins ocupen el primer lloc.
N' hi ha que fan constar que al peu de cada faula figura el refrany, màxima moral que inclou la narració.
De faules n' hi ha moltes més, però la d'Isop fou la més llegida.
Molt ens allargaríem si haguéssim d' explicar totes les faules, i així doncs aquí al relat, en posem un tros orientatiu de com són.
La vida d' Isop comença dient que era fill de la vileta d' Amènia, de les parts de Frígia, on hi havia la ciutat de Troia.
Fou l' infant més llegit de tot aquell país. Fou esclau , i el seu amo en veure' l tan inútil el va destinar a treballar la terra. Conta que dos eslaus, companys d' Isop es van menjar unes figues destinades al senyor i per tal de desempallegar-se del càstig que el fet comportava van acusar-ne al pobre Isop, creguts que no podria defensar-se , perquè era quec i gairebé no podia ni parlar. El senyor, irritat va demanar que li donessin una mà d`assots.
Més tard Isop va acostar-se a la llar, on hi havia una caldera d' aigua a escalfar, en va beure unes glopades i al cap d' un moment la va vomitar sola. Així va demostrar que no tenia res al païdor. Per tant, no s' havia menjat les figues. Amb gestos va invitar els seus acusadors que fessin com ell. El senyor els va manar que beguessin també aigua calenta. Ho van fer i van vomitar les figues que havien menjat. Així Isop va poder palesar la seva innocència i va fer recaure el càstig damunt dels culpables.
El segon capítol, conta que un sacerdot cansat i assedegat va demanar a Isop que li indiqués el camí del lloc on desitjava anar. Isop deixà la feixuga feina del camp, el féu seure, li va donar menjar i beure, el féu reposar i, quan estigué descansat i satisfet, el va guiar pel camí que li demanava. El sacerdot, agraït, va implorar als déus olímpics favor i gràcia per a aquell pobre desventurat, que amb tanta diligència l'havia servit i afavorit. Els déus van escoltar la paraula del sacerdot: metre Isop dormia al camp, un déu li va revelar que gaudiria del do de la paraula per a poder expressar amb claredat i justesa els pensaments, que floririen del seu cervell, des d'aleshores privilegiat i afavorit. Que gaudiria també de la gràcia d'entendre el parlar de les bésties i llurs intencions, enginys i astúcies, les quals sabria explicar amb gràcia desusada i no comuna.
El curador dels negocis del senyor va visitar els esclaus que treballaven al camp i restà tan meravellat en veure que el quec Isop parlava amb tota claredat i justesa, que les seves paraules el van molestar. Se'n va queixar al senyor, el qual li va regalar l'esclau perquè el fes allò que volgués. El curador se'l va vendre a un marxant que cercava esclaus o bestiar per traginar una càrrega a la ciutat. Això explica el tercer capítol.......

Comentaris

  • HOLA de nou[Ofensiu]
    Carlos ellokodelxovo | 26-03-2006 | Valoració: 10

    Un història molt divertida, entretinguda...
    m'agradaria saber com segueix l'història d'aquell esclau tant intel·ligent , espero que algun dia expliquis algun capitol més.

  • ai, la meva àvia...[Ofensiu]
    Capdelin | 25-02-2006 | Valoració: 10

    que guardava del seu pare, en un prestatge, faules d'Isop i escrits de Verdaguer i del Rector de Vallfogona...
    aquells escrits senzills i populars, amb aquells breus epìlegs en forma de refranys o sermonets de saviesa traduïda...
    Te les saps totes, mestra!
    ptons i una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313783 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com