Cercador
L'enyorança
Un relat de: Cris Pradillo- Compartir:
L’enyorança d’aquelles tardors,
On les fulles cantaven cançons de bressol,
On la pluja i els dies semblaven més grocs.
L’enyorança d’uns dies d’hivern
On les rialles dansaven per les parets
On vivíem de somnis que potser complirem.
L’enyorança de les primaveres,
On el Sol dibuixava ombres serenes,
On la claror et mostrava, realment, qui eres.
L’enyorança d’uns vespres d’estiu,
On els llums i la música no eren al llit
On les teves besades ballaven de nit.
On les fulles cantaven cançons de bressol,
On la pluja i els dies semblaven més grocs.
L’enyorança d’uns dies d’hivern
On les rialles dansaven per les parets
On vivíem de somnis que potser complirem.
L’enyorança de les primaveres,
On el Sol dibuixava ombres serenes,
On la claror et mostrava, realment, qui eres.
L’enyorança d’uns vespres d’estiu,
On els llums i la música no eren al llit
On les teves besades ballaven de nit.
