Laura

Ara, quan recordo
i submergeixo els dits
dins la càpsula del teu record,
comprenc que l’amor
era només la metàfora
que empràvem per clavar-nos
les espines dels nostres mots.

Laura, fa molt que aquelles tardes
Han deixat d’ésser
aquelles tardes.
Ara les hores només emulen
el pas del temps,
mentre impactes
contra la seva carcassa.
Fa molt que has deixat
d’ésser.

Ara, quan topo
amb la teranyina
que el nostre amor cus
al calendari,
és quan comprenc
que les carícies només són
de seda.