L’ASSASSINAT D’ISABEL CARRASCO COM A PARADIGMA.

De moment els fets són que Isabel Carrasco ha estat assassinada, que s’ha detingut com a presumptes assassines dues dones, que no es troba l’arma amb que se la va assassinar i que les xarxes socials majoritàriament han vingut a dir que massa poc i que els polítics corruptes ja saben al que s’exposen.
La pel.lícula dels fets – és a dir – la història tal com ens l’estan explicant alguns mitjans de comunicació és molt més novel•lesca: l’assassinada és una dolenta molt dolenta. No només era l’amant del marit de l’assassina sinó que havia acomiadat a la filla de l’assassina de la feina i ara fins i tot li reclamava una quantitat de diners. I l’assassina hauria utilitzat la pistola del seu marit per tal de matar la seva amant i responsable de que la seva filla estigués al carrer i se li reclamessin diners.

Això seria una bona novel•la negra, una bona pel.licula de gènere i fins i tot una gran obra de teatre de passions desfermades, però la veritat és que a hores d’ara no en sabem gairebé res. Fins i tot la policia judicial de Lleó ha manifestat que si no es troba l’arma del crim serà molt difícil que les dues persones detingudes siguin condemnades. O sigui que sembla que les proves contra elles són molt precàries i, per tant, que l’assassí pot ser un altre i el mòbil també.

Del que ha passat fins ara el més curiós és la reacció de la gent a través de la xarxa social. La gent bàsicament ha vingut a dir que massa poc i que així era com havien d’acabar tots els polítics corruptes. Deixant de banda que això és una apologia de la violència i que fins i tot es podria considerar com una apologia del terrorisme, em crida l’atenció que aquesta opinió contrasti tant amb els resultats que es preveuen a les eleccions europees segons les enquestes o a les actuals intencions de vot si hi haguessin unes eleccions al Parlament espanyol.

És a dir, hi ha molta gent que opina que massa poc i que s’ha fet justícia però, més enllà d’aquestes declaracions a la xarxa, no està disposada a organitzar-se per tal que hi hagi canvis polítics importants. Sembla que sigui allò del dret al pataleo i poca cosa més.

Entre tot els comentaris que he llegit el més sensat ve a dir que si la filla de la pressumpta assassina tenia problemes laborals amb la víctima, que el que havia de fer era anar als jutjats socials. Es clar. I jo afegeixo: i si la societat té problemes polítics el que ha de fer és un canvi de sistema i de gent. A Catalunya això s’està intentant, ja veurem si ens en sortirem o no. El que no és defensable de cap de les maneres és l’assassinat. L’assassinat sempre és una injustícia per molt dolenta que sigui la víctima. I això és així perquè ningú te la potestat de treure-li la vida a ningú i qui defensi que si és un reaccionari amb independència de que vagi de progre, de liberal o del que sigui.

Vull dir que si la víctima era presidenta de la diputació de Lleó i ho feia malament els culpables són els ciutadans de Lleó que no van fer res per impedir-ho. Vull dir que qui l’hagi assassinat és culpable d’un delicte d’assassinat. Vull dir que la víctima va ser culpable del que va ser culpable segons diferents sentències judicials. Vull dir que protestar i no fer res per a canviar les coses no serveix de res.