Lars és a les portes de sarajevo

Un relat de: lluisba

Uns escassos quilòmetres al sud de Sarajevo, la carretera serpeja per la vora esquerra del riu. Al matí, una boira lletosa i lenta cobreix l'asfalt esberlat. En una corva tancada, vora uns oms xinesos, van trobar-hi fa poc el cos d'una dona jove. Encara sense identificar. L'informe de la policia serbocroata diu que era una dona estrangera. En Lars s'asseu en aquell punt exacte. La humitat de la matinada de seguida li traspassa la roba, i sembla que li penetri la carn per arrapar-se-li als ossos.

Poc més amunt hi ha el Cafè Hartmann. Hi arriba poc més tard, quan se li fa insuportable la fredor de la boira. Hi ha poca gent. Però recorden la noia. Li donen una descripció matussera. Podria ser la Mirta, i també podria no ser-ho. Un home -un granger dels voltants- també recorda que dos homes van passar poc després a preguntar. A ells els recorda bé. Lars de seguida els reconeix: el doctor Belmondo i el seu assistent, l'estrany i silenciós Werner Belacqua. Fins i tot somriu quan pensa en aquells dos cognoms tan agermanats per l'alfabet. Belacqua i Belmondo. El món és ple d'ironies, no sols de fantasmes.

Tot i la inquietud per si realment Mirta és aquella noia nua i desmanegada que es van trobar al voral de la carretera, Lars també pensa que el Cafè Hartmann, a l'entrada de Sarajevo, és un lloc on t'hi podries passar uns quants dies. Podries preguntar si lloguen habitacions. I quin preu tindrien. I mentre pensa, repassa les parets. Vora seu, emmarcat barrocament, hi ha el naip número sis del tarot: Les amoureux. Sense mour'es de la cadira on xarrupa un cafè aigualit però bullint, s'adona que la carta duu una inscripció en un costat, just sobre el cap de la dona rossa: acluca el ulls i llegeix la lletra recargolada, pacient. Donnez moi la force et le courage. Llavors se sent transportat a una altra època, segurament a la primera joventut. És el vers d'un poema. D'un poeta de renom. Però...de quin?
I tot seguit s'aixeca i marxa, com espantat. No vol recordar res més. El doctor Belmondo era el director del sanatori, sí. Però sempre ha sabut que aquell home abans havia fet una pila de feines, arreu d'Europa. Era possible per tant que hagués estat el seu mestre a l'escola de primària. O el porter de l'edifici on havia viscut als sis anys amb la seva mare, a la Tràcia. Podia ser ell qui l'havia perseguit des de l'inici. El diable sorgit de l'infern amb la sola pretensió de turmentar-lo allà on anés, al llarg dels anys. La possibilitat que fos ell mateix l'assassí de Mirta, o fins i tot el seu misteriós amant, seguien sent possibilitats a tenir en compte. I si era totes dues coses confirmaria que hi ha àngels perversos, uns capciosos enviats de Déu la missió dels quals és recordar als homes que no hi ha atzar sobre la terra. Que la terra és buida per dintre i que més amunt de la volta dels estels hi ha l'horror.

Comentaris

  • Això és un bon relat?[Ofensiu]
    jordicatalacatala | 15-10-2008 | Valoració: 1

    He llegit aquest relat i algun altre més. Vull valorar aquest però podia haver-ho fet en altres.
    No sé pas on troben la gràcia a la teva manera d'escriure... És una escriptura enredada, confosa, que vol tenir gràcia però que no en té cap.
    No et penso llegir més.

  • Llenguatge sorprenent[Ofensiu]
    Bonhomia | 29-09-2008 | Valoració: 10

    Molt ben escrit i amb un llenguatge sorprenent.

    Felicitats pel relat!


    Sergi

  • I perquè no escris la novel·la sencera?[Ofensiu]
    maitetxu | 27-09-2008 | Valoració: 10

    Crec que la podem seguir a poc a poc, i ens incita a saber més. Jo de tu m'hi atreviria. El personatge està definit els escenaris es van definint... a què esperes?,

Valoració mitja: 7

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

95507 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/