L'apropament

Apropar-se a algú alguns cops, fa por, de vegades el podem tenir a prop durant molt de temps sense apropar-nos-hi i sempre pensem, ai! un dia marxarà i ja hauré perdut per a sempre la possibilitat d'apropar-m'hi. I ens culpabilitzem, costa tant acceptar que així havia de ser.

Bé, no sembla que sempre sigui així, de vegades en algun apropament estret, que això sí, aquests han de ser reiterats, veiem senyals que ens indiquen perquè no ens havíem apropat abans i ens aclareix com allò que convé que fem és justament no apropar-nos-hi mai, no passar a l'altra banda, perquè seria un perill.

Però la major part de les vegades no ens refiem de la nostra intuïció, ens saltem aquell avís i ens apropem com qui envesteix una tanca i es clar, ens la fotem.