L'Anna és lesbiana

En Pau no l’havia tornat a trucar, i ja feia sis dies des d’aquella picabaralla que havien tingut… En fi, va obrir l’aixeta de l’aigua calenta i s’assegué a terra, amb l’esquena contra la paret, esperant a que s’omplís la banyera. Portava un barnús blau cel i unes sabatilles d’estar per casa, reposava el seu cap sobre els genolls i el cabell li queia sobre els ulls, amagant un tel de llàgrimes.
Quan la banyera ja era gairebé plena, l’Anna s’aixecà del terra, es descordà el barnús lentament i s’hi ficà a dins. L’aigua era força calenta, i en estirar-se sentí com el benestar i la tranquil•litat l’envaïen de cap a peus. El millor remei pel desamor era un bon bany calent, que netejava el dolor i esbandia els llàgrimes.

Era allà, amb els ulls clucs i les neurones desconnectades, quan sentí que alguna cosa li havia tocat la cama, però en un principi no va en fer gaire cas... Llavors, notà com alguna cosa s’esmunyia, s’enredava al seu peu i pujava per la seva cama esquerra. Obrí els ulls, però no va veure res entre aquell mar d’escuma. Desconcertada, es quedà en silenci, com esperant, i no es decidí a descobrir què carai era allò. Estava una mica esporuguida i, al mateix temps, se sentia derrotada i es deixava fer. Bé, de fet no és que es deixés fer... de fet, un serpenteig li pujava per la cuixa, eriçant-li els pèls, posant-li la pell de gallina... de fet, hi havia alguna cosa en aquella sensació que li començava a encisar de cap a peus. Per això va deixar que aquell misteri sota l’escuma fes de les seves...
L’Anna tancà els ulls i s’endinsà una mica més en aquella aigua calenta, en aquell mar de bombolles de sabó, en aquell oceà de sensacions en que s’havia transformat la banyera. Sentí una carícia que li solcava l’entrecuix, una i una altre que s’endinsava, encara més, resseguint un calfred que li naixia a la punta del dit gros i arribava fins el coll, tot pujant per l’esquena. Sospirà. Les seves mans, inconscientment, començaren a lliscar per la seva pell bruna, buscant i resseguint cadascuna de les corbes del seu cos. De sobte, sentí un raig d’aigua calenta, un neguit, el seu cor que bategava amb força, la respiració accelerada... i enmig del silenci un gemec, i un altre...
Quan tornà a obrir els ulls, la banyera estava a punt de vessar però només va tenir forces (i ganes) per tancar lentament l’aixeta amb els dits del peu dret. Es quedà embadalida, mirant la paret sense veure-hi la sanefa que dibuixaven les rajoles, resseguint-les només amb la mirada. Es quedà ben quieta, no va moure ni un dit, els seus cabells flotaven entre bombolles de sabó que reflectien coloraines sota la llum artificial. Pensà en les nits que havia passat amb el Pau... i no recordà cap moment com aquell. Pensà en les nits que havien passat des d’aquell Agost al càmping de Tossa, quan va conèixer aquell noi alt i ros... i no va trobar cap instant com aquell.

L’Anna sortí de la banyera i es recargolà sota el barnús, amb el cabell encara xop. Es tornà a asseure al terra, abraçant els seus genolls, mentre les gotes que queien del seu cabell li regalimaven galta a baix. Mirà la banyera de cua d’ull i se sentí una mica desconcertada... S’ho havia fet amb la dutxa!
Així va ser com l’Anna descobrí, un bon dia, que era lesbiana.