Cercador
L'Amor que desconec.
Un relat de: Melangia- Compartir:
Desconec el teu origen i arrels,
però en veure't i saber-te,
em desviuré per tenir-ne coneixement.
Desconec el teu nom i cognoms,
però el meu cor, expectant,
el sembla pronunciar desitjós d'amor.
Desconec el teu semblant,
però l'ànima, encoratjada,
el sembla esbossar a cada batec de cor.
Desconec la teva mirada,
però quan la sàpiga,
romandrà en mi, en cos i ànima.
Desconec el teu parador,
malgrat que sembles viure,
ocult i latent en mi.
Desconec el que fas, vols i t'agrada
perquè l'atzar, capritxós,
ens ha d'unir encara.
Ho desconec tot de tu,
però sé que quan arribis,
el teu amor em farà ressorgir.
Comentaris
-
brillant, extraordinàriament esplèndid[Ofensiu]fill de les ombres | 17-10-2005 | Valoració: 10
... per aquells que també anhelem aquest amor encara per arribar, aquest Algú que sabem del cert omplirà els nostres buits tan plens de "melangia".
el meu primer poema publicat aquí, parla també d'aquest amor... que un cop descobreixis et farà VIURE el temps que ara sols passa...
un petó!
PD: nascuda en primavera, no pot ser la melangia la teva bandera! explica'ns més de tu!
-
La il.lusió vers el futur[Ofensiu]Gica Casamare | 17-10-2005
Està bé el teu optimisme vers el futur, creure en la llum que ve després de la foscor...
En moments buits, però, sembla estrany aquesta il.lusió. -
La il.lusió vers el futur[Ofensiu]Gica Casamare | 17-10-2005
Està bé el teu optimisme vers el futur, creure en la llum que ve després de la foscor...
En moments buits, però, sembla estrany aquesta il.lusió.
l´Autor
33 Relats
46 Comentaris
34531 Lectures
Valoració de l'autor: 9.38
Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos."Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"
El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com