L'alliberació és màxima

Ostres, brillant! m'ha encantat!!! i encara m'encanta més que hagis pogut provocar a algú! hahahaha, m'encanta les boques corvades cap avall per una provocació.
Qui et digui sexista és que pensava que un clau matinal de diumenge és com una pixada de gos, d'aquelles que els fa posar cara de plaer, que després remouen la cua i corren i corren.... veus com és diferent: en el cas del clau, l'home correr i correr, mpu la cua i llavors fa cara de plaer.
Ara ja podré anar esmorzar somrient, gràcies.

tota la descripció, Salzburg, la trobo bona per com està de cuidada i de ben definida: els anhels, la comprensió i la complicitat entre la parella.
Molts matins de dissabte me'ls he passat fregant i els desitjos de què parles són bonics si qui està amb tu els sent, tot i que penso que el millor és que "ells" ajudin a fer les tasques domèstiques. Això ho trobo d'allò més excitant, sensual i sexi!!

Molts petons, Salzburg.

Lavínia

És curiós llegir-te. M'ha agradat la forma en la que descrius "tal i com tu dius" un típic matí de diumenge. De totes maneres, el text, segons el meu parer, agafa un toc un tant sexista i és que, la vida narrada en parella sempre hauria de ser idíl·lica, una mena de locus amoenus i no pas una vida en la que uns treballen i els altres s'ajeuen. Però vaja, ben mirat, què has dit que no sigui veritat?

Seguiré llegint-te!

Adrià.

PD. Prova d'escriure amb un altre estructura:

-Analitzant (principi important després "palla")
-Sintetitzant(principi "palla" després important)
-Encuadrada(principi i final important mig palla)
-Paral.lela (tot important, tots els paràgrafs)

gràcies per les teves paraules Salzburg. Jo hi he estat a Salzburg i és inovidable (com tu deus ser)
El teu realt és "increxendo" cada cop t'encuriogeixes més i més fins que, finalment, bé el xoc, la sorpresa. El ritme el controles magistralemnt. les paraules, les frases, la descripció dels sentiments...Això!Costa perfilar -los, confessar-los, donar-lis el to adequat.
És francament MOLT ben trabat. genial!! Un petó.

sorpresa final en forma de paràgraf! i jo que pensava que hi hauria marro!

molt original

Un relat àgil i tendre, amb la sorpresa ben amagada fins el penúltim paràgraf.
Potser cal estimar els gossos per assaborir-lo plenament.
Una abraçada.

...que com a membre del tripartit de l'ATAS, no podia deixar passar la jornada d'avui sense llegir-me aquest relat, origen d'un lleu malentès solventat.

És un relat divertit. Fins al darrer moment has amagat prou bé la identitat de la veu narrativa, i ens has sorprès amb un final capgirat. És clar que la lectora ja s'esperava aquest canvi de posicionament, perquè tot resultava "misteriós" i s'entreveia la intencionalitat de sorpresa final. Però insisteixo: ben portat i ben treballat.

Hi ha detallets concrets que m'han agradat especialment. La descripció acurada però no carregosa dels moviments de tots dos: del narrador i de la dona. El pensament d'ell... No sé, de veritat: que l'he trobat entretingut, curiós i divertit.

Fins la propera,

LLIBRE

PS.- T'has llegit la novel·la d'en Paul Auster, "Cita a Tumbuctú"??? Em sembla que es titula així. Està escrita des del punt de vista d'un gos. I és un exercici d'escriptura ben curiós, penso jo. Te'l recomano. Si el llegeixes, ja m'ho diràs, i si vols el comentem. I si ja l'has llegit... doncs res: que si vols el comentem, també. Una abraçada!

Salz! Salzita!

Jo no hi he caigut fins el tros de la mosca, perque el primer que m'ha vingut al cap es un dels meus animalons (dels d'alla, els catalans!), a qui li encanta no nomes mirar-se-les sino caçar-les (i se les menja!)!
No hi veig res d'ofensiu, ans al contrari. No em sembla que estiguis comparant un home amb un gos, sino valorant la relacio d'amistat que hi pot haver entre nosaltres i aquestes caixetes de musica tan intel.ligents, sensibles i carinyoses.

una volada de barret, les gracies, moixaines als animalons que et trobis i una abraçadassa!

m

A mi, m'ha agradat, encara que al segon paràgraf, això d'acaronar la galta, no sé perquè, ja m'ha fet pensar en algun quadrúpede.
D'ofensiu, jo no li veig res, el que realment ho és, és explicar acudits de mal gust.
Un gos no és intel·ligent, i té limitacions per comunicar-se amb els humans, però a mi em sembla que té tants sentiments o més que nosaltres. I seria desitjable per a moltes dones, que la seva parella, en aquest camp, es comportés precisament amb la lleialtat que té qualsevol gos envers la seva mestressa.

saps en què se semblen els homes i els gossos? Doncs que, quan et miren, semblen que et pugin parlar!
L'hagués marcat com a ofensiu però prefereixo dir-t'ho: em sembla de mal gust!
El doble joc, l'ambigüitat, està bé, però el rerefons m'ha ofès.
Ho sento, però t'imagines un relat semblant en direcció oposada?
"Què fa una dona amb un foli en blan partit per la meitat? Un trencaclosques!"
foster