L'aire resta aliè

L'aire resta aliè
a les etzibades del teu iris
partint les partitures
del silenci.

Aquell Abril encara regalima
quan forces el somriure
i s'obren les ferides
dels teus llavis
fràgils.

Encara escups les espines
d'aquella rosa
de vidre
que et destrossa
per dintre.

L'aire resta aliè
i es queda sense oxigen
entre la cendra
del silenci.