L'adolescent madura

Ella era una nena, jugava amb nines, era innocent, totes les seves preocupacions eren a que jugaria a l'hora del pati. Va passar anys feliços i es va veure, de repent, començant a madurar massa d'hora. Es van separar els seus pares. La seva bombolleta de felicitat i protecció es va trencar, la seva concepció de la vida fàcil i divertida, també. Va començar a créixer quan els seus companys encara jugaven al pati, mentre ella plorava i reflexionava sobre el sentit de la vida.

Un bon dia es va enamorar, i no com s'enamora un nen que juga, es va enamorar bojament, obsessivament, amb dependència; i no va ser d'un adolescent, com ella, sinó d'un home que gairebé li doblava l'edat. Tot era meravellós, com en la seva infantesa, i la ilusió de l'inici feien que estigués tan a gust que no li importava cap altre cosa llevat del seu estimat: a aquell home no li agradaven els seus amics i ella els deixà de banda, aquell home volia que fos d'una determinada manera i ella s'hi va convertir, per complaure'l. La relació va continuar el seu curs i arribaren els problemes, com en la seva adolescència. Va lluitar sabent que la batalla estava perduda, va nedar contra corrent amb totes les seves forces tot i saber que al cansar-se tot l'esforç seria inútil. Desenganyada i exhausta va abandonar la lluita per un home que l'havia anulat, ferit i enfonsat, però, sense voler-ho, aquests cops l'han anat fent madurar a passos agegantats, ara té el cor d'una jove però el cap d'una dona. Ella es creu una jove, inconscient de què els cops que li dóna la vida l'han fet créixer, potser més ràpid del que ella voldria.

Segueix vivint i es troba amb un problema fruit del seu dualisme dona- adolescent. Pot seguir el seu cor de jove i pot continuar al costat de l'home que estima i estimarà per sempre; però el seu cap, madur, creu que cal sacrificar aquest sentiment per ser ella mateixa i ser feliç. No sap que farà. Quan torna enrere enyora la llibertat i quan és lliure enyora aquell home que s'ha apoderat del seu cor. Que espera fer, si encara que vagi creixent, encara és una adolescent.