L'absurd

Tu, mina el teu tros de terra,
aixafa les teves flors,
destroça la teva casa,
que olori el teu pati a mort;

però deixa la meva vida
que amb pau estic cultivant,
que aboni aquesta alegria
que creix a les meves mans.

Qui vol l’absurd d’una guerra,
l’inútil de tant dolor,
podent estar al mateix bàndol
compartint la nostra terra,
lluitant per sembrar-hi amor.