La vida no és un camí...

La vida no és un camí de roses,
per moltes espines que t'esgarrapin els somnis,
per molt que a vegades les coses
pintin de negre futurs immòbils.

La vida no està feta per viure,
ni tan sols per morir, a mans d'oblits i hiverns
que et roben els somriures
i el sentit als temps eterns.

La vida no és un camí
de passats que passen de llarg,
ni de passes cap a destins
que es desvesteixen sobre el mar.

La vida no és…
La vida es fa entre tormentes de quimeres
que sempre volen més
i plujes que estoven mirades.

Camines descalça,
sobre la febre dels mesos,
i se't claven els matins a l'esperança
de tenir la vida entre els braços.

La vida no és un camí de roses
i jo la vull omplir de poemes sota la rosada
del temps i les seves esposes:
Pols, esperança i l'eterna lluna estimada.

La vida no és un camí de soledats
si despullem els segons agafats de la mà
i fem dels mots abandonats
el sol del nostre demà.

Camines descalça
sobre la febre dels mesos
i se't claven els matins a l'esperança
de tenir la vida entre els braços.

Camines agafada
de la mà dels meus ulls,
clavats als horitzons de l'esperança
de tenir la teva vida entre els braços.