La vida de St.Narcís i St.Feliu

Tots dos eren fills de Girona, el primer era el bisbe i l'altre el Diaca. St.Narcis sobretot es dedicava a predicar, i a convertir. Per escapar-se de la persecució dels cristians, St.Narcís i el seu diaca Feliu, sel's va acudir marxar a Alemanya i es varen parar a Ausburg i van posar a casa d'una gran dama anomenada Afra, que alguns deien que era una dona publica i que la seva casa era un burdell. Quan va fer-se fosc les llumeneres no estaven preparades i la dama Afra, va renyir molt als servents, pero el dispeser Narcís, li digue que no calia que les amonestes, va veneir les llumeneres i sense posar-li gens d'oli van encendres soles i feren una claror fortíssima, com mai no s'hagues vist d'altre de semblant. Davant d'aquell prodigi, Afra va restar conmoguda i va voler seguir la religió dels dispesers. Passat el temps de perill, St.Narcís i el seu diaca, van tornar a Girona i el primer va assolir el bisbat. Afra va professar el cristianisme i va convertir molta gent, tanta que les autoritats la van agafar per cristiana i la van cremar viva en mig de la plaça. El dia del seu martiri, Narcís va arribar de nou a Augsburg per veure-la. Va recollir el cos de la seva conversa, va curar que aquesta quedes ben enterrada i se'n va quedar un os com a reliquia i el va portar a Girona, on esta estimat com la millor reliquia i que a obrat grans miracles, tenint-li el poble gran deboció.

Son incalculables els miracles atribuits a St.Narcís.

Quan el rei de França, Felip l'Ardit, entrà a casa nostra davant d'un potent exercit, protegit per l'ajut moral del papa, arrasant-ho i cremant-ho tot va arribar fins a Girona, a la qual posà un setge estret, molt difícil de sostenir per part dels gironins i impossible de trencar per les forces del nostre rei en Pere Peró, heus aqui que un bon dia del sepulcre de st.Narcís amb una llossa molt grossa i molt feixuga, van sortir, no se sap per on uns grans vols de mosques vironeres, les quals van passar per damunt de le muralles de la ciutat i van tirar-se com a llops damunt dels francesos, i frances que picaven moria de moment, en mig de grans dolors i cargolaments. Un panic terrible va apoderar-se dels enemics que van fugir a la desvendada, altre vegada a França en passar el coll de Panissars, van topar-se amb el rei pere i la seva gent que els van donar batalla, lo qual fou terrible i els francesos varen morir a milers, entre ells el seu rei, els pocs que van quedar vius van fugir fins a París, carregats amb el cadaver de llur rei. D'aquesta feta memorable, hom considera a St.Narcís, com a advocat de les mosques i hom creu que pels vols de la seva diada, les mosques son mes insistents, amoinadores i verinoses, com bé diu el refrany: Per St.Narcís, cada mosca val per sis. Les mosques per St.Narcís a cada picada en maten sis.

Maria Pilar.