La veu de l'experiència

Un relat de: Mercè Bellfort

LA VEU DE L´EXPERIÈNCIA




L´avió aterra puntual. Són les 16:50 d´un divendres esplèndid.Comença l´emoció per a tots dos.
Mentre ella s´adreça corrents cap a la sortida, en Giovanni contempla la porta per on han d´aparèixer els passatgers que estan arribant del vol procedent de Barcelona.
Fa estona que espera, tot s´ho pren amb molt de temps. Així assaboreix millor cada moment. Està emocionat, li suen les mans i el cor li va a cent per hora.
Sap que amb aquest retrobament el seu cos torna a vibrar . Ha passat tan sols una setmana des que es van veure i s´adona que no pot viure sense ella. Avui pensa fer- li una proposta seriosa.
La Nila està molt excitada.Té unes ganes boges d´abraçar-lo. Aquesta setmana se li ha fet eterna sense en Giovanni. Ja no pot més: vol fer-li una proposta.
La porta de vidre opac s´obre i la primera persona que apareix al "hall" té un aspecte radiant. És alta , amb unes cames primes però ben formades, cara ovalada amb uns ulls immensos i cabell negre amb uns rínxols que se li cargolen per les orelles amagant les arracades. Vesteix a l´ última. Moderna i presumida com ella sola. Porta només una petita bossa de mà de pell marró fent conjunt amb les sabates de taló alt.
Ell la mira i la remira embadalit i tot seguit reacciona aixecant el braç.
Ella el veu al moment i va cap a ell tot obrint els braços. Els seus cossos topen i es fan un petó llarguíssim. No s´acaba mai, ni el volen fer acabar.
Tot seguit pugen en un taxi que els durà al centre de Milà. Allà viu en Giovanni.
Tenen el cap de setmana per gaudir-lo de la millor manera possible.
Un cop més escullen quedar-se la major part del temps a casa. Només sortiran per assaborir el que ella sempre trobar a faltar: un capuccino. Després faran una curta passejada ben agafats i tornaran cap al seu niu. Dedicaran tot el temps a estimar-se. Quan ja estiguin satisfets començarà la fase reparadora de menjar i parlar.Sempre el mateix ritual.
Avui tenen moltes coses a dir-se.La Nila creu que no poden viure d´aquesta manera: un cap de setmana es desplaça ella a Milà i el següent ho fa ell a Barcelona. Aquesta moguda no pot continuar més temps, sobretot pensant amb ell. Ella li proposa que visquin junts encara que s´hagi de sacrificar la feina.
En Giovanni l´escolta mirant-la fixament als ulls i li diu que la seva proposta és millor: cap d´ells ha de sacrificar res ja que tots dos es mouen dins del món de la moda i poden viure i treballar junts. Ell com a dissenyador i ella com a model.
De fet així és com es van conèixer i així és com podrien continuar:exercint les seves respectives professions. Es tractava, doncs, de triar la ciutat europea que lis fes més peça. Es podien permetre aquest luxe perquè el prestigiós modista tenia totes les portes i passarel·les obertes abans de que es retirés del seu ofici.
La Nila, asseguda damunt el llit i repenjada a la capçalera de seda ataronjada s´inclina cap a ell i el deixa dir, deixa que parli la veu de l´experiència. Aquest home que podria ser el seu pare i del qual s´ha enamorat li està oferint un projecte de vida en comú. El món se li obre. Accepta.
-Barcelona-diu espontàniament.
-Perché principessa?-diu en Giovanni.
-Perquè aquesta és la meva ciutat, una ciutat cosmopolita, innovadora i amb estil. La ciutat que més estimo de totes-li respon ella.
Ell li enretira els cabells juganers de l´orella per xiuxiuejar-li:
-Va bene, cara Nila, va bene.



Comentaris

  • Està molt bé![Ofensiu]
    copernic | 23-02-2008

    Un relat que corre fluid i fresc, senzill i àgil amb dosis de tendresa i elegància i que sedueix al lector des del principi fins al final.
    Et seguiré llegint. Perquè no em recomanes algun relat del que n'estiguis molt satisfeta?
    Petons des de l'observatori!