La veritat amagada (II)

Després d’escoltar al mestre sobre el significat verdader de les paraules, l’alumne li va preguntar:

- Llavors, la veritat potser que sigui amagada, i més a més, en un idioma pot ser una part, amb l’altre, una l’altre, no?
- Exacte! Saps una mica d’anglès?
- Sí, ens ensenyen al col•legi... – va respondre el xicot.
- I com seria el “diumenge” amb anglès? – li preguntava el mestre.
- Doncs, SUNDAY! – va respondre ràpidament sobre la pregunta tan fàcil.
- I què em diràs, en quines paraules es desclosa “DIUMENGE” i “SUNDAY”? – li preguntava el mestre, testant amb la vista si era el noi de capaç de veure-ho.
- Doncs.... “DIUMENGE” podria ser com “DIU” i “MENGA”, que significaria que aquest dia és festiu, quan la gent només parlen i mengen... – i es va somriure amb el seu “descobriment” tan evident. – I “SUNDAY” ve de “SUN” (el sol) i “DAY” és “dia”, llavors, seria el “dia del sol”!
- Molt bé! Felicitats! Aprens molt ràpid!

I desprès d’una pausa el mestre va continuar:
- De fet, molts i molts anys darrere, milers d’anys, quan la gent observava al cel, els astrònoms van descobrir els planetes, i van observar els cicles, inventar el calendari... que representava aquests cicles... Llavors, els dies de la setmana tenien el “seu” astre, per això i s’ha quedat amb algunes llengües encara el significat aquest inicial...
- Ah! Entenc, ja que el “Sunday”, seria “sun”, el sol, el “Monday”, seria relacionat amb la lluna, “moon”, així? – preguntava i responia a la vegada l’alumne espavilat.
- Doncs, sí, amb el català, també això es veu:. “dilluns” – la lluna, “dimarts” – el mart (que amb altres llengües és “mars”), “dimecres” – el mercuri, “dijous” – el júpiter, “divendres” – el venus, i “dissabte” – el saturn...

-És molt curiós tot això... Ens podem continuar a parlar un altre dia més? – preguntava l’alumne ja que hauria de marxar.
- I tan, com vulguis! Que et vagi bé tot!