La Ventafocs reloaded

Un relat de: Àfrika Winslet

La nit em tremola a les mans i els teus dos forats negres se m'empassen la vida, famolenca de tu. Sóc tota teva. He deixat de donar ordres a les mans que ara, com abans, com sempre, et recorren. Fujo de la claror, busco l'obscuritat... em cremo, ardent, amb les estrelles. Em dius a cau d'orella que cerqui el seu secret, amagat potser entre onada i onada de la teva passió immensa. El secret de la nit xiula i repica contra els vidres de la meva ànima poruga i, alhora, valenta. T'abraço... T'abraço perquè la teva pell em dóna l'escalfor que necessito i m'arrecera del vent que se'm vol endur. M'acarones... M'acarones l'esquena i els cabells que s'enreden en els teus dits de seda. Em sento lluny, fora del meu cos, volo. Les ales de la nit són fetes de somnis bells i moments fugaços; han estat construïdes sota la mirada atenta i conciliadora de la lluna, que penja del cel d'un fil invisible i de vegades s'acosta al nostre món per omplir-lo de joia. Joia... T'he fet un collar de petons i somriures que penjo del teu coll; m'has fet un embolcall d'amor perquè estigui tranquil·la i el fred no m'arribi al cor, ni a la pell. La pell... Em giro de sobte, esverada, perquè s'ha acabat la matinada i la nit fa passar el dia a la nostra llar d'amor. Em mires trist i ple de malenconia. A tocar dels primers rajos de sol, la pell se'm desfà en brins de cendra i el meu últim somriure queda dibuixat en l'aire. Abans de desaparèixer del tot, encara m'acaricies... quan mires la teva mà, la trobes coberta d'una pols grisosa com la que plou lentament en l'habitació de les nostres nits perdudes. Amb els ulls entelats, entre la meva boira baixa, bufes d'un sol cop el meu ésser que s'espargeix pels teus llençols... Avui també dormirà amb tu.

Comentaris

  • una ventafocs molt poètica...[Ofensiu]
    tim burton | 16-11-2006

    un conte amb molta màgia i amb molt sentiment... l'he trobat preciós.

    El que no he trobat és el teu relat dels postres, per cert! :-)

    gràcies pel comentari!

    per cert, sóc un fool, no una fool :-)

  • Prosa poètica de qualitat![Ofensiu]
    L'home sense nom | 07-11-2006

    Reconec que no és el meu gènere predilecte, però això no m'impedix gaudir del desplegament de bellesa que aconsegueixes amb el teu relat. A primera vista, diria que tens un bon domini del llenguatge, una capacitat evident de crear imatges i de jugar tant amb les paraules com amb els conceptes i una habilitat innata per crear això tan difícil que podriem definir com l'atmosfera d'un relat (o sigui, allò que mai s'arriba a dir però que, en definitiva és el que es transmet després de la lectura).

    Em trec el meu barret, desgastat i ple de forats de bala, davant la teva habilitat.

  • Oníric...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-10-2006

    ...romanticisme perlat de brillants espurnes de prosa poètica. Un bon repte.

    Molta salut i molta rebolica, xicona!

    PS. Gr`cies pels dos comentaris: el de 'jutge' i el 'personal'.

  • Si tingués una espurna...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 24-09-2006 | Valoració: 9

    La veritat és que l'amor pot ser infinitament gratificant, si. Però per coses de l'orgull i l'egoïsme humà moltes vegades només ens ho podem imaginar. És llavors quan la soledat i la ràbia poden aparèixer, esperant res amb desesperació. Després ve l'infern... i al cap d'unes hores l'indiferència que mortifica el titella que som en aquesta obra maleïda.
    El relat està molt bé.

  • des del títol...[Ofensiu]
    Capdelin | 22-09-2006 | Valoració: 10

    fins al final del relat... una lletania de poesia en prosa, romàntica, atapeïda com les cèl-lules d'un somni, innocent, neta, blanca i als seus peus, sabetetes de cristall... el llit espera que toquin les dotze, les dotze campanades del teu relat suprem.
    Aquesta vegada has deixat la fúria i la mossegada per tocar mots de seda, suaument...
    Petons i una abraçada

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Toni Martorell | 22-09-2006

    M'ha agradat molt aquesta sensació de irrealitat , realment com una boira onírica que encercla el relat.
    I el final és sublim. Té un puntet d'amor i un puntet d'horror que et deixa la pell de gallina si et poses en situació d'home abandonat per un "esperit", personalment em recorda Becquer o Lovecraft.
    Està molt bé , de debó.

  • Molt poètic.[Ofensiu]
    Fulla | 20-09-2006 | Valoració: 9


    M'ha agradat moltíssim. Felicitats!!

  • Molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 19-09-2006 | Valoració: 10

    Laia, aquest relat és pura poesia. Tendresa, amor. Tot un compendi de sentiments.
    Una abraçada.

  • Lady_shalott | 19-09-2006 | Valoració: 9

    M'havia oblidat la valoració...

  • M'ha seduït[Ofensiu]
    Lady_shalott | 19-09-2006

    la primer frase i des de llavors no he pogut desprendre els ulls de la pantalla.

    Fugint de la claror i buscant l'obscuritat... tot plegat d'un to suau, canyella, un color crema no massa endolcit... un ambient molt ben aconseguit, amb un poc de desesper, per què tu ho has dit, un últim somriure dus als llavis i la pell, és cendra.
    Però què és si no la cendra que el cadàver d'un gran foc?

    ...bufes d'un sol cop el meu ésser que s'espargeix pels teus llençols... Avui també dormirà amb tu.

    Un relat rodó amb un final rodó també.

    Petons,
    Lady Shalott

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

830 Comentaris

150251 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.