La vasectomia: tot un acte d'amor.

Un relat de: Melangia

La Clara i en Ricard es van conèixer una nit de cap d'any; entre la disbauxa produïda per l'alcohol i les ganes de gresca. Sembla ser que l'atracció no va ser una mala jugada de l'alcohol, sinó que va ser real. I va ser tant real, que al dia següent tots dos van començar a sortit junts, però sense cap declaració d'amor; això ja no es porta. Diguem-ne que van començar a sortir junts d'una manera completament natural. De fet, tot el que feien ho feien per consens. Qualsevol tipus de decisió la prenien tots dos junts. Fins i tot, van consensuar la seva data de casament i van pactar quan tindrien la seva filla. Tot, absolutament tot ho feien per consens...
En Ricard, però, tenia una carta amagada. A vegades, les dones ens pensem que les paraules són la demostració més evident de l'amor. Però, són els fets, en moltes ocasions, els que acaben avalant l'existència d'aquest sentiment.
Però, continuem amb el relat d'aquesta història real. En Ricard i la Clara van consensuar, en el seu moment, que no tindrien més fills; que la seva filla els omplia de felicitat.
A la Clara i en Ricard, els hi agradava fer tots els actes de la vida de forma natural i, és llavors, quan en Ricard va fer ús de la seva carta amagada.
Un dia, quan se'n van anar a dormir en Ricard li diu a la Clara: "Nena, jo per tu em faria la vasectomia i me la faré amb el teu consens o sense".
En Ricard era un home de conviccions fermes i sense perjudicis. No li importava ni la inflamació postoperatòria que produeix l'extirpació del vas deferent, ni la idea que mai més pogués procrear. Com tampoc li importava no poder fer l'amor durant tota una setmana.
I així va ser. La decisió estava presa, perquè s'ha de dir que quan en Ricard prenia una decisió no hi havia marxa enrera.
Però, cinc dies abans de l'operació en Ricard va tenir mal de cap. Volia prendre una aspirina, però no podia. Era contraproduent prendre una aspirina i sotmetre's a la vasectomia.
El dia que en Ricard s'havia de sotmetre a l'operació en qüestió, en Ricard i la Clara van decidir anar a dinar al seu restaurant preferit. en Ricard s'hagués menjat un plat de canelons i un entrecot. Però no podia. L'operació era a les quatre de la tarda i havia de menjar poc; no podia menjar amb accés perquè era contraproduent. I es va menjar un plat de verdures.
Quan en Ricard va sortir de l'operació, no es va poder posar els seus pantalons preferits perquè li apretaven el penis, ja que el tenia inflamat. Shi va posar gel.

En trenta minuts, havia exhaurit tota possibilitat futura de procreació: tot un acte d'amor.

Comentaris

  • sacrificis menors i majors[Ofensiu]
    Gica Casamare | 21-10-2005

    L'amor és compartir, cedir, pactar, sacrificar.
    Tot això ho relates amb una narració sòbria i directa, demostra claredat.
    Uns sacrificis menors: el texans, el restaurant. Un de major, la castració (sense afectar la mecànica erèctil ni de la libido), sacrifici de la propagació de la llavor d'un mateix.
    La sobrietat de la narració li dóna una contundència molt interessant, una AFRIMACIÓ en majúscules.

l´Autor

Melangia

33 Relats

46 Comentaris

34498 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos.

"Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"

El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com