La traïció a un mateix

La doble cara, la traïció a un mateix.
Moltes vegades fas coses que mai imaginaries, no entens perquè ho fas ni tampoc que et mou a fer tot això, però igualment ets allà i les teves mans es mouen sense fer cas a aquella veueta que tens al cap, la maleïda consciència que et fa sentir cada vegada pitjor. I després somies cada nit amb allò que no hauries d'haver fet mai i ,a sobre, n'hi donés la culpa a altra gent que estava al lloc equivocat en el moment equivocat. Et tapes les orelles i intentes no escoltar més a la teva consciència que, a vegades, és massa pesada i per culpa seva acabes tornant-te boig. Acabes donant-te la culpa a tu mateix i maleint el dia en que vas trair a aquella gent esperant que algun dia puguis esborrar els errors passats. I llavors, al final, somrius i simplement acceptes que va ser un error estúpid i que en realitat va ser una cosa purament infantil, que eres massa petit per saber que estaves fent, i et promets a tu mateix que no tornarà a passar el mateix. Una altra mentida. Per què coi les mentides s'agafen les unes a les altres? Quan comences ja no pots parar i cada una és pitjor que l'anterior...