La sitja del llop

Un relat de: Rocafort

En ple Montseny, al mig del Pla de la Calma, es troba, formant part de una paret de la barraca de un pastor, un dels monuments més antics de Catalunya: Es tracta de una gran pedra amb gravats, provablement del neolític i es la única prova que ens demostra que fa més de 5000 anys ja hi havien pobladors per aquesta zona.
A hores d'ara, encara no s'ha pogut interpretar el significat dels gravats i amb objecte de fer-ho, o si més no, documentar-ho bé, vàrem organitzar una sortida amb alguns amics de Palautordera.
Com que teníem poc temps i volíem aprofitar per fer una caminada, vàrem decidir que jo aniria a dormir a un hostal que hi ha a mig camí del Pla de la Calma i que, al matí em vindrien a buscar al hostal, deixarien els cotxes, faríem un bon esmorzar i, amb la panxa plena aniríem caminant fins a la barraca on hi ha la sitja del llop. Total caminar unes 3 hores, fer el reportatge, menjar uns entrepans i tornar al hostal per agafar els cotxes i baixar cap a casa.
Dit i fet, el divendres en acabat de treballar, vaig anar a casa, vaig recollir la motxilla, les botes, uns quants estris de primers auxilis, un mapa, roba de recanvi per si les mosques...I cap al hostal s'ha dit.
Vaig arribar tard i un cop coberts els tràmits i haver deixat les coses a la habitació, vaig anar a sopar al menjador on ja hi havia una dotzena de persones que esperaven el primer plat.
Em vaig asseure a una taula que hi havia en un racó i vaig triar un sopar "Com Deu mana": De primer: Una tripa i peu (Recomanació dels meus amics), de segon: Un rostit d'ànec (Gens petit) Regat tot amb un vi de la casa que feia tombar i per postres: Un músic amb el seu corresponent moscatell.
En acabar, mig marejat no se ben bé si per el vi o l'excés de menjar, em vaig dirigir cap a la meva habitació que estava al pis de dalt. Vaig obrir la finestra i un aire fresc em va embolcallar donant-me una sensació de benestar que va fer que em quedés admirant el paisatge. Feia un moment que el sol s'havia amagat darrera del pla de la Calma i feia que la carena brillés amb un to entre blau i rogenc. A les parets del Puig Drau l'ombra de la carena ho havia enfosquit tot i només brillaven algunes llums de les cases que hi havia escampades per la falda. Al final de la vall una massa brillant senyalava que a sota hi havia el poble de Palautordera. El cel era clar i ja es podien veure els primers estels. En aquest entorn em vaig quedar mig endormiscat fent corre la imaginació.
No havia passat gaire temps quan un fort vent em va espavilar. Mirant el cel em vaig adonar que estava cobert de núvols i era totalment fosc. Un cop de vent va tancar la finestra i al tornar-la a obrir, només es podien veure les llums de Palautordera, totes les de les masies de Puig Drau estaven tancades i no es distingia res que no fora negror on minuts abans havia admirat aquell preciós pessebre.
De sobte varen aparèixer del no res fileres de llums que, pujaven en línia recta muntanya amunt fins a convergir en un sol punt del pla de la Calma. Allí ajuntaren totes les llums en una sola fent una gran foguera. Al cap de una mitja hora s'apagà la foguera i tornà tot a la calma anterior, els núvols van desaparèixer i la lluna i els estels tornaren a brillar il·luminant lleugerament la vall. No quedava rastre de res del que havia vist tant sol un moment abans... Semblava que no hagués passat...
Al matí, mentre esmorzàvem, vaig relatar els fets als meus companys que encara riuen. Em vaig enfadar molt i per corroborar els fets vaig cridar el hostaler per preguntar-li si havia vist res. Ell es va posar mòlt seriós i amb una veu enigmàtica va contestar "No. Devien ser coses de bruixes" i se'n va anar sense dir res més.
Mentre caminaven cap a la sitja del llop ho vaig tornar a referir al meu amic Pere que aquest cop no es va riure de mi i em va rebatre amb sentit comú el que jo li havia explicat, em va dir: Com creus que varen pogué pujar en línia recta per aquest camí ple de corbes... com vares pogué veure els llums que passaven per sota els arbres?... O es que volaven?... I el foc?...on es?
No hi vaig trobar resposta a les seves preguntes, tampoc vàrem trobar restes de cap foc, però, en arribar a la barraca del pastor vàrem descobrir que just al peu de la pedra hi havien restes d'animals, sang i altres líquids que no vam saber identificar. Tots ens vam quedar en silenci, ens vam mirar l'un a l'altre i varem decidir tornar abans de dinar. Cal dir que no vaig rebre cap mes broma.
................................................................

Fa uns dies m'he assabentat que la Generalitat per protegir i poder restaurar la pedra, l'ha tret del seu enclavament natural i se l'ha emportat al poble del Montseny.
Ara jo em pregunto: I les bruixes o els esperits del bosc?... On es podran reunir?... Podran continuar protegint el Montseny com aquest 7000 anys, sense la seva pedra? I en cas contrari, que passarà? Esperem que puguin, però, per si les mosques, estiguem amatents i quant passegem per aquest indret procurem més que mai cuidar-lo, tot esperant que amb la ajuda dels esperits del bosc aconseguim mantenir-lo així de formós 7000 anys mes.




Comentaris

  • Mol bon relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-01-2009

    M'has fet reviure alguna travesa pel pla de la calma, anys fa d'això, però ho retinc com una terra misteriosa, pel seu silenci, pel seu paisatge, i per una nit que vàrem dormir en una borda, i a la masia del costat, on no ens vàren deixar entrar, es sentien uns sorolls molt sospitosos, crits, musica, riures, i altres coses que la ment d'un jovencell que era (que erem), pot arribar a creure que ha sentit.
    Jo també em pasaré un dia per Montseny, el poble, crec que l'últim cop que vaig ser-hi vaig veure la pedra, però no hi vaig para esment, ara me la miararé millor.
    Què havies begut? jaja, alguna ratafia del Montseny, per veure aquella renglera de llums pujant. De fet, em sona aquesta história de bruixes.
    Jo hi ticn família pel Montseny, si et ve de gust, llegeix el meu relat "La Pedra i el Corriol", algunes coses que hi descric també son certes...

    Una abraçada!

    Ferran


    PS
    Llàstima que no podeu venir a la megatrobada09.
    Ens veurem en una altra.

  • Molt aconseguit[Ofensiu]
    Naiade | 26-01-2009 | Valoració: 10

    Pel que expliques és un relat històric, per tant aquets gravats a una pedra son reals. M'has fet venir unes ganes tremendes d'anar-hi i poder veure'ls. Aquesta excursió que vas fer, destaca pels grans i abundosos àpats que sense dubte et van ajudar a poder fer la gran caminada. El que més m'ha intrigat és el que vas veure, màgia... bruixes... o tan sols imaginació?
    Bonica historia
    Una forta abraçada

  • Avui és festa![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • jo no valoro mai[Ofensiu]
    Fidel Català | 07-01-2009 | Valoració: 10

    però com m'has fet creure que la história és certa, crec també que és meritori de valorar.

    F.V.

  • molt interesant[Ofensiu]
    Fidel Català | 07-01-2009

    jo, que visc a tocar del Montseny, i que no he sentit mai palrar d'aquesta pedra que dius... quina vergonya em faig. Pujaré un dia al poble de Montseny, a veure on està.
    Una história molt inquietant cavaller de Rocafort. Jo, per si un cas no me n'he rigut en cap moment. Ni ara.