La seva essència

En aquell moment em vaig sentir capturada per la seva essència.

-Deixa'm veure la teva mà dreta

Jo la hi vaig cedir amb un gran interrogant dins meu. Em va fer gràcia.
Però en questió de segons li vaig trobar tot el sentit. Em va estirar cap a ell, col.locant-me al seu davant. La seva mà esquerra m'agafava la dreta. Podia escoltar i sentir els seus alens davant la meva cara, i la nostra respiració es va intensificar més quan la seva mà dreta es va col.locar darrera la meva nuca. Em va acostar encara més a ell.

-Quant de temps- Va dir dolçament
Jo vaig somriure, em sentia estupida, però gens incòmoda.
-Si, no?
I la meva resposta va quedar retallada per una besada llarga i sense pausa. El final va ser dolç i amb una notòria amargor per la distància entre els llavis. Va somriure, vaig somriure.

Se'm van tallar les paraules, no volia altra cosa que tornar-lo a besar.Estava incapacitada per parlar, però ho vaig intentar. Llavors, ell, em va veure nirviosa i em va tallar amb el començament d'una aparent conversació mentre m'abraçava i m'atreia cap al seu cos. Jo hi vaig recolsar el meu cap.

-Què tal t'ha anat l'estiu?
-Es pot dir que bé però ja han començat les classes i...- No vaig poder acabar la frase, em va interrompre.
-Bé, vaig començar l'estiu coneixen-te i l'he acabat amb una dolça besada.
No vaig ser capaç de dir paraula. Em vaig girar cap a ell i el vaig besar. Aquest com més intensa.
-Donem la benvinguda a la tardor, no?
Va riure, era un dels comentaris que havuria fet ell. La hi vaig robar i ell, amb els seus somriures, em va robar el cor.