Cercador
LA SEGONA MAMÀ
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
- Hola bon amic Follet ! Vaig al Bosc.
- Quin bosc ?
- El de les Relacions Humanes !
- Vaja Bosc.... delicat i amb molta cura anar a aquest Bosc...
- Sí.
- Et vols perdre o saps a on vas ?
- Crec que sí. M’ajudes ?
- Estic al teu costat.
- Un tema: Les relacions de PARELLA.
- Un tema delicat, amic Joan. Ets molt atrevit.
- Fa temps que li dono voltes i... em tiro a la piscina.
- Al Bosc no hi han piscines.
- És una forma de dir.... per explicar la meva decisió a parlar del Tema.
- Hi ha aigua a aquesta piscina ?
- Crec que sí... encara que a vegades l’aigua també castiga...
- Ja, ja,ja,ja... segueix.
- L’home, a més de sexe, cerca, a vegades, en la seva parella, la dona, un acolliment maternal.
- Què vols dir ?
- L’home sent la necessitat del suport de “una segona mamà” i ho projecte vers la seva parella.
- Homes adolescents ?
- Qualsevol edat !
- És positiu i enriqueix l’estimació... oi ?
- No !
- Ets contundent.
- L’home no sap o no vol renunciar al seu ambient, amics, sortides, bar, temps de nit... i comparteix amb la dona, la parella, un suport emocional maternal, enlloc d’una persona d’altre sexe, que estima i vol sentir l’estimació. Repeteixo com persona, no com “segona mamà”.
- I què passa ?
- A vegades, no dic moltes, això és causa d’incomprensió i separació.
- Ets contundent.
- Són realitats.
- Marxem del Bosc ?
- Sí i invoco, amicalment, als homes percepció i acceleració en el seu procés de maduració i experimentin la riquesa de viure en parella, sense “mamàs”.
Comentaris
-
homes així....[Ofensiu]joandemataro | 11-04-2013 | Valoració: 10
joan, que no busquen la segona mama com dius, em sembla que n'hi ha pocs... si més no al cent per cent
bona estirada d'orelles !! ;-)
fins la propera
joan -
Una reflexió,[Ofensiu]aurora marco arbonés | 10-04-2013 | Valoració: 10
en forma de diàleg molt lúcida. Quants homes busquen en una dona allò que no és ni serà mai!
Salut! -
Un món en cada ésser![Ofensiu]nadàlia | 10-04-2013 | Valoració: 10
Cada persona és un món i a més a més les seves circumstàncies. El que avui diu la psicologia poder s'haurà capgirat d'aquí 20, 30 ...anys, tot giravolta molt de pressa, o molt a poc a poc . Les percepcions humanes també depenen de l'entorn, i els entorns humans cada vegada són més variats, inestables i insegurs, conviure amb tot plegat, saber conviure amb la incertesa i amb els sentiments mal anomenats negatius poder serà l'art d'aquest segle. Per tant cada vegada més serà important, crec, no pontificar.I el silenci més preuat enmig de tant bocamoll, i no ho dic per vostè, atès que bàsicament estic completament d'acord amb el que diu, només que la vida , a voltes et porta davallades profundes.....però vaja tot passa i tot queda, però ens aniria ve retornar a una certa lentitud, com el ritme constant de la natura. Una abraçada. Seguiré amb atenció els seus escrits.
Valoració mitja: 10