La Revolució

Un relat de: Chelsea, the classic girls of 60's

Al crit de "morin els aristòcrates!" el poble es va alçar al nostre país veï, predicaren per la llibertat, la igualtat, la fraternitat. Els ciutadans cridaren per la República, agafaren al rei.

Lluís XVI reposat en la màquina de matar mentre el poble eufòric ja celebrava la seva mort, va mirar endavant als ulls d'aquells als que havia enganyat, intentà trobar a algú que el complaies en els seus últims segons de vida, per morir amb honor i sensibilitat aristòcrata, però només trobà l'odi. La fulla de metall s'accionà i va començar a descendre. En aquelles dècimes de segon, Lluís va veure passar tota la seva vida i va tenir por de la mort, i la fulla li tallà el cap. Va notar un cop sec al clatell, com un cop de puny; i li començà a fer mal l'esquena, ja despresa del seu cos; i no va notar dolor; mirà per últim cop a la gent i la imatge es va apagar, així com la seva vida.

Aquells que van matar el rei, que van lluitar per aquells ideals tan justos començaren a assasinar nobles. Creien en la lluita i arriscaren la vida fins i tot. Però aviat es convertiren en els mateixos que ells criticaven. Van abandonar la idea d'igualtat o, com a mínim, van adaptar-la als seus interessos classistes i van abandonar al poble que els havia recolzat en la lluita.

Aquests burgesos, com van fer els nobles, han creat el seu sistema pel seu propi benefici, la democràcia, el capitalisme... però amb els seus canvis ha sorgit una classe social nova, el proletariat. Ara aquests busquen una alternativa, com la burgesía temps enradere. Els acusen d'utópics i s'autodefensen fent malbé la cohesió grupal mitjançant diferències estúpides i establertes perquè no aconseguim la ansiada victoria final. Però tot el proletariat, tard o d'hora, s'unirà i lluitarà no només pels seus interessos de classe sinó que tambè ho farà per la igualtat real entre les persones. I al crit de "morin els burgesos!" aniràn caient un a un, però aquest cop la guillotina serà substituida per les bales dels nostres estimats Kalashnikovs.

Comentaris

  • No existeixen els proletaris![Ofensiu]
    Arbequina | 28-07-2006

    I la revolució francesa va ser un cop d'estat burgés, no del poble alçat, que era del tot ignorant.
    En fi, el que acabi sol·lucionant les injusticies del mon mai serà cap capa social o una revolució, mai, doncs del governem-nos es passa al governem-los.
    Jo ho veig així: la societat té càncer, la sol·lució es troba a les cèl·lules, no als organs (doncs ha fet metàstasi).
    Pot ser un mal exemple així que m'explico: quan la gent de debó valgui la pena, sigui mereixedora d'una societat justa, la tindrà, punt.
    Per cert, crítica al canto (i disculpa, no me'n puc estar): trobo molt malament que posis "estimats Kalashnikov", molt malament, per dir-ho suaument.
    Jo pretenc fer el que està a les meves mans per encaminar-nos a la justícia objectiva (que no veuré): ser un humà amb qui es pugui conviure. Lo altre és utopia txunga.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • A la hogera![Ofensiu]
    L'ull de la subcultura | 04-01-2006 | Valoració: 10

    La major lacra de la nostra societat ha sigut per culpa del busrgesos, i molts de nosaltres estem desenganyats doncs creiem que som gent aposentada però al final de mes nem a parar la mà, mentres ells s'enriqueixen mes i mes i quina quoncidencia nosaltres som mes pobres. per això mai tenim que oblidar la nostra verdadera situació, i algun dia una guspira fara estallar la revolució i es veuran arruinats i desolats com temps enrere han estat els seus assalariats.

    Salut i Anarkia!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: