La revolució dels cossos

Avui llegia un article sobre la necessària revolució dels sexes, sobre la necessària dissolució de les fronteres sexuals, amb l'únic que no hi estic d'acord és amb la utilització de químics per trencar aquestes barreres, crec que amb l'acceptació de la nostra individualitat ja assolim aquest objectiu. A tot això jo vull afegir que a les alçades que estem també cal una dissolució de les edats de les persones. L'esclavatge de l'edat.

És hora que les persones ens tractem com a persones i que cap filtre no ens limiti ni ens faci sentir estranys dins dels nostres cossos. És hora que pensem que tot plegat és una construcció social, que si les dones quan són grans la societat les titlla de caduques, s'ho ha inventat una societat consumista que vol que la dona, només, sigui un objecte de consum. Una societat que vol que cadascú ocupi el seu nínxol comercial, que les famílies es comprin el cotxe monovolum que tinguin dos fills que els portin a la universitat i molts altres clixés socials establerts.

Una societat que vol que les dones quan tinguin quaranta anys es facin no sé quines operacions estètiques i consumeixin no sé quantes cremes per no envellir. I parlo més del rol de dona perquè és el que em queda més a prop.

Estem obsessionats per l'edat, pel sexe i altres característiques limitants dels cossos i no ens podem relacionar amb ningú que trenqui aquest paràmetres perquè nosaltres mateixes ens desdibuixem i pensem que ens miraran estrany.

Crec que per començar cal que ocupem el nostre lloc d'ésser divers a la societat i un cop ens respectem a nosaltres mateixes, que segur que tenim diferències amb l'estàndard establert pel nostre rol, podem començar a entendre la diversitat que ens envolta de persones i de formes de vides. I d'aquesta manera poder caminar cap a l'alliberament, cap a la revolució dels cossos, no només dins de la seva faceta sexual, sinó de totes les encara existents.