La rentadora

Un relat de: Soliloqui

Avui crec que he trobat la manera perfecta de definir la meva vida en els últims anys. Si més no, la vida del meu cervell.

Penso, que la podríem comparar amb el moviment d'una rentadora. Però és una rentadora que mai no arriba el final del seu programa de rentat, potser perquè fa massa temps que se l'hi ha espatllat les peces que permeten les operacions bàsiques per poder ser feliç. I hi poso sabó, intentant netejar les idees, però potser n'hi poso massa quantitat. Provo de centrifugar aquestes idees i deixar-les arraconades a l'oblit, o eliminar-les, però no puc. De vegades aconsegueixo treure el cap i estendre'l al sol, mentre pot gaudir dels rajos més purs que poden existir. Però sense saber com, es torna a posar a la rentadora abans de que hagi tingut temps d'aixugar-se. Potser perquè té por de la sensació de llibertat en què tan ha somiat. Potser perquè també ha oblidat com fer-ho per mantenir els bons moments, si és que ho ha sabut fer mai.
La meva rentadora, no pot transformar els sentiments amb emocions, ni les emocions amb sentiments. No deixa que el que sent el cor arribi a expressar-se, ni tampoc deixa que el que d'expressar, arribi al cor. Mulla les idees i no deixa que m'adoni de tot el que tinc, ni tampoc de tot el que m'estic perdent. Difumina la soledat intentat ofegar-la en la seva pròpia aigua, però mai ho aconsegueix. No sap fer el preassecat d'alguns records, i encara menys sap aprofitar de l'olor de suavitzant que pot dibuixar un nou futur. Ordena meticulossament tot el que l'envolta, però dins del cercle tot és un desgavell.
La meva ment, simplement, absorbeix. Absorbeix aigua, absorbeix sabó, de la mateixa manera que ha absorbit moments, ràbia, dolor i llàgrimes que no han sortit quan tocaven. Barreja els sentiments, i cada dia pensa i relaciona instants, cada nit exprimeix i desclassifica les idees, i retorna els pensaments d'autodestrucció tan automàtics...elimina l'esperança, les il·lusions i els somnis, i fa que el dia següent, els hagis de construir de nou. i torna a rajar amb més força que mai, provocant un moviment circular d'on és impossible escapar.

Fa uns mesos que estic intentant arreglar aquesta rentadora tant complicada, però per molt que ho intento, començo a pensar que després de tan de temps funcionant així, és molt difícil aturar el rentat. O si més no, fer un nou programa anomenat rentat de cervell i començar de nou... algú sap on s'amaga la peça clau per aturar el moviment? Algú sap on puc trobar l'avaria que provoca tot aquest patiment?


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

50092 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]