Cercador

Llista categories

La pregària d'un apòstata

Un relat de: lluisba

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Li demano al déu del Sol que m'escalfi la sang.
Que m'aixequi la polla davant d'una dona oberta.
Demano als núvols que em mullin.
A la boira que m'engrapi.
A l'herba que m'arribi als narius,
als rius, que acullin serps.
Al cel, que sostingui aus.
Al temps, que exploti universos. Un cada dia.
Un en cada somni.
Al foc que esdevingui paròdic
i es manifesti en l'encenedor
quan vull fumar.

Demano a la vinya que doni raïm, i al raïm el vi.
Demano que els culs siguin, també, temple del plaer.
Demano a la por que només aculli catòlics.
Demano que desapareguin jesuïtes, salesians, dominics,
calassancis, pederastes, esclaves de crist, clients de prostitutes.

Demano, sí,molt bé. I què què dono?
Dono el meu no-res, la meva pau. Dono el meu dolor
a la riba de l'Ebre al seu pas per Mequinensa,
que tot s'ho endu.
Dono el meu esperma al kleenex. Com els mocs.
Dóno la meva misèria als contertulis de Catalunya Ràdio.
Dono el meu terror a una màquina de rajos ics,
dono el meu no-res de cada dia
a la màquina validadora de targetes T-10.
Dono el meu horror a la noia caixera de la caixa del Penedès.

Dono unes hores acompanyant una malalta de càncer.

Dona la meva vena a la mosquita.

Dono una bufetada als integristes
de Déu, d'Espanya, de Catalunya.

Dono el meu vot als darrers comunistes
que engendraran els nopus comunistes.

Dono mig euro a la dona alcohòlica que seu
a les escales de l'església prop de casa
i li demano que s'ho gasti en alcohol i no en entrepans.

Dono gotes de sang que no quantifico.

No dono res per Catalunya ni per cap pàtria
que consti a l'Àtlas Universal. No res.

Evito que la meva declaració de la renda doni mig euro
a l'església de l'horror i dels crucificats.

I dono el meu no-res novament. Te'l dono.
És en aquest no-res magnífic on som germans,
amants, gays, llibertins, viciosos i sodomites. És
al capdavall del no-res on et trobo. On m'escrius.
On em llegeixes.

A la fi -que és alhora la base
de la la columna de lletres- on arribes
arribo jo. Com dues bactèries en una infecció
intestinal. Vet aquí el llit. L'escenari de la orgia
que ens retorna al capdamunt. Al Sol.

Comentaris

Afegir comentari

Aquest ets tu[Ofensiu]
jordicatalacatala | 26-10-2008 | Valoració: 1
TORTURADOR Y ESPEJO

Mirate
así

qué cangrejo monstruoso atenazó tu infancia
qué paliza paterna te generó cobarde
qué tristes sumisiones te hicieron despiadado

no escapes a tus ojos
mirate
así

ónde están las walkirias que no pudiste
la primera marmita de tus sañas

te metiste en crueldades de once varas
y ahora el odio te sigue como un buitre

no escapes a tus ojos
mirate
así

aunque nadie te mate
sos cadáver

aunque nadie te pudra
estás podrido

dios te ampare
o mejor
dios te reviente.
Ets un fantàstic fanàtic![Ofensiu]
olimarvirtual | 23-10-2008 | Valoració: 1
Els fanàtics acostumen a dir que no ho són i diuen que els fanàtics són els altres.
És el teu cas.
En els teus relats, poemes(??) i escrits diversos demostres que ets un fantàstic fanàtic que es creu escriptor.
Has escrit un llibre i ja et creus escriptor. Ptregunteu a Pagès Editor quant exemplars de la teva novel·la n'ha venut...jajajaja. Aquí el més tonto fa un rellotge i se'n va a Suïssa a dir-los que no en saben.
Es el teu cas. Quan escrius vomites bilis i se't nota el fanatisme per totes bandes i només fas que declarar fanàtics els altres. Les teves dèries són conegudes per tots i encara no entenc que et facin cas i puguin aguantar-te.
Jo tendeixo al minimalisme.[Ofensiu]
M.Salles | 20-10-2008 | Valoració: 10
Tallo i retallo els meus textos, tot em sembla superflu i sobrant.
Però haig de dir que m'empetiteixo davant d'un text amb la força i la contundència d'aquest.
Odi[Ofensiu]
Judas Escariot | 20-10-2008
El teu text és un bon no-res farcit de crítica, odi, vida i mort. M' agrada molt. Suposo que si tot el que expliques es cert, ets un no aferrat. Però em dona força mal rotllo l' odi que tens a l' església. Jo no estik gens d' acord amb la institució catòlia, de fet tinc la intenció de fer-me apostata. Però penso que en totes les religions, els que n' han exercit el control ho han fet egoïstament, bàrbarament en moltes ocasions. Tot i això, crec molt en Déu, en el meu Déu, tal i com jo el concebo en una barreja de lo poc que he llegit de tantes i tantes escriptures sagrades de moltes religions i els meus coneixements científics sobre l' univers.
Hi ha molta madat dins de l' institució catòlica. Hi ha capellans puteros, per desgràcia també n' hi ha de pederastes... però també n' hi ha que han seguit aquest camí perquè en el seu moment era l' unic que els permetia exercir la seva necessitat espiritual i caritativa.
Per sort, no tot el que la fastigosa institució catòlica vol fer seu, és de la seva podrida naturalesa.

Valoració mitja: 5.5

l´Autor

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

93308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Afegir a preferits

Biografia:

El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >