LA PORTA

•
• Un poema que expressa la foscor i el desarrelament amb la terra. Un poema molt pessimista que reflexa el camí cap on va la humanitat. La guerra com a fi?.
• Malauradament una visió que ens envolta a molts. Potser és veritat, com algú comenta, que ens caldria una mica d’esperança.

M'ha agradat la forma, és a dir, les paraules, el trenat de sentiments, l'estructura i la força del que dius, però... hi ha un contingut sense esperança, una fatalitat que es mostra com insuperable i jo crec que no és així. La vida són etapes i la història ens ho demostra, hi ha períodes foscs i d'altres de renaixement. Aleshores, per què no acabar els inspirats versets amb una porta oberta a l'esperança d'un món millor? Gràcies per fer-nos reflexionar!

Aquesta porta que descrius em fa veure que el sentit de la vida. Deu d'haver-hi esperança per a Déu! Molt original.
Enhorabona per "La porta".
Cordialment.

Un poema de caire espiritual obert a totalment de sensibilitats, arrelat en la terra i surant pel cel. Una conexió anímica de l'ésser amb la essència divina. Un final deixat en mans de la divina providència. M'ha agradat aquest lirisme amb el qual bateuxes un tema que tothom d'una manera o altra sent dins seu i ho que expressa segons llur idiosincràsia.