LA PLOMA

Interpreto, fins on arribo, un estira-i-arronsa entre l'escriptor i la lluna, que ben bé podria ser entre la voluntat de l'home i la de la natura. Si guanya la lluna, manllevant la ploma, és perquè, fet i fotut, l'home també forma part de la natura. Ara bé, l'home no ofereix gaire resistència, sembla encantat sota la influència de l'astre, sotmetent-lo a l'acte. I potser no sempre hauria de ser així... el que podria donar peu a un altre dels teus suggeridors poemes. Enhorabona!

Rafael que hagis tornat i que ens regalis els teus versos i la teva sensibilitat de nou.
Jo encara no he retornat però segur que un dia ho faré...La poesia és porta a les venes i és com un anticòs que treu els verins de dins i et guareix...

una abraçada des de Mataró
joan

Havia sentit a parlar de la lluna com a font d’inspiració, però no pas com tot el contrari. Però tens raó, escriure a la llum de la lluna és perillós, perquè ella, una i altra vegada, s’emportarà tota la nostra atenció i serà difícil que les muses es manifestin.
Molt bonic!

M'ho has tret de la punta de la llengua. Jo ja notava un aroma de l'Estellés... Bé això que t'he dic de no publicar-ne tants de seguits, tu fes lo que vulguis, és una recomanació meva... Tots, al començament em `pecat de lo mateix. Pensa que no sols guanyaràs temps per a corregir i recorrellir elsteus poemes, sinó també no fatigaràs als nostres llegidors.Salut, Nil.

Gràcies pel teu comentari.
No ho sabia això de publicar un sòl poema.
Sé que componc poesia, més bé, amb molta sinceritat meua interior.
Et comente que estic molt influït, per Vicent Andrés Estellés, que he llegit molta poesia d'aquest i diu que tot es possible en poesia, així que això és el més important per a mi. Bo, també vaig molta poesia romàtica tan en català com en castellà.
Moltes gràcies per tot i un cordial salut... Rafael Molero - Perla de Vellut.

-- Vaja! i acabe de publicar un altre... ja ho sé per a l'altra... be, no passa res... fins al mes que bé...

M'agrada com, en poques paraules, segons crec haver entès, descrius una ploma en acció, o preparada per a entrar en acció, sota la llum de la lluna, i a punt de caure sota un indefens paper en blanc.

En tot cas, és un relat simpàtic, agradable i una mica relaxant i tot (no és broma, amic Perla). Saps com mantenir l'armonia del relat, almenys sí en aquesta ocasió.

Ens veurem per aquí!!

Bona vesprada, no vull comentar la teva poesia la Ploma, perquè crec que és més encertat comentar la teva obra poètica en general. Mira, per escomençar em trec capell! Sín perquè em sembles tota una revelació aquí la casa de RC, i et diré perquè! Però abans de res, et dono la més enhorabona meva per expressar-te en un llenguatge tan nostrat, malgrat haver-te incorporat a la nostra area linguistica quan ja eres granadet. Doncs sí... llegint els teus poemes he restat seduït per la seva naturalitat, expressivitat, lluminositat i sobretot dosi de sinceritat. Uns poemes que exhalen sensualitat, lluminositat, inconformisme, saviesa, i sobretot autenticitat. Amb el cor a la mà et dic que m'has impressionat força. Només t'aconsellaria dues coses: primera, no publiquis més d'u poema al mes, tots ho hem fet al començament. No!, perquè no dones temps a que els llegidors els puguin pair i també perquè l'excés de protagonisme al final resta espai per a publicar-ne els dels altres Segona, tot i la bona qualitat de la teva poesia, hi conté punts que costen d'entendre. Fins i tot el nostre camarada Unicorn Gris, tant que llegeix filosofia, diu que no els acaba de capir del tot. Si et serveix d'exemple, jo hi ha poemes que hi dedicat 400, 600 o més d'hores. És llegir i rellegir en veu baixa cada paraula i cada frase que conforma el poema en si. Jo crec quan hom escriu ha de procurar no que ho entengui el mateix qui escriu, sinó el qui ho llegirà. Jo, he tingut certa dificultats en captar la significança dels teus poemes, però, nogensmenys hi captat la vibració de la teva poesia, ara ja només me cal captar la nota músical. Salut, Nil.