LA NIT ÉS

La nit no és amiga de ningú.

Ens converteix en guepards, que veuen la realitat des de
la seva mirada íntegrament felina.

Intentem arribar a tocar la lluna sense separar els peus de la
calçada.

Els carrers es transformen en camins que no condueixen a
cap banda i la foscor em fa pessigolles.

És impossible escapar de l'aroma inherent de la nit.

Dels semàfors que somriuen des de la seva mirada tricolor.

I del soroll del silenci, de l'himne de la soledat.

D'aquells que busquen empara quan el sol desapareix per
l'horitzó, quan la

ciutat s'inunda de la nostàlgia i bogeria de la nit.

Dels que troben adrenalina en territoris perillosos.

Dels que desafien el cel profund i traspassen els límits
del seny aprofitant

l'anonimat de la nit.

La nit es presta a la bogeria.

Pertany a totes aquelles ànimes perdudes que pretenen
trobar la seva raó de ser.

La nit és dels poetes, dels caçadors de metàfores.

Dels addictes a l'alcoholitzada evasió i desinhibició.

Dels que fan del carrer la seva casa al·legòrica.
De la joventut viva i dels records anestesiats.

De les històries que es conten amb el cor a la mà, de les quals
construïm amb la nit de testimoni,

de les que somiem.

Dels que troben a faltar una abraçada de la persona que ja
no dorm a l'altre costat del

llit.

Dels «T'estimo» que no som capaços de verbalitzar.

Dels que veuen per primera vegada la nit.

I dels que no la tornen a veure.

De la dona que té por de trobar el monstre a la següent
cantonada.

De les que queden asfixiades eternament en aquella nit
infernal.

De les que no tornen a casa.

La nit ho trastoca tot irremeiablement.

Però llavors el dia arriba sense previ avís i deixa orfes els
fills de la nit.