La nit de Nadal més trista

És increible com un sentiment ens pot travessar pell i ossos per arribar a encongir-nos el cor, i arrencar-nos llàgrimes de l'ànima.

És increible que aquestes coses les aconsegueixis amb 4 línies i molt, molt sentiment i art.

Me'l deixes aquest relat pels meus preferits?

Gràcies. Un bes d'admiració.

Oh! M'he quedat tan trista com tu després de llegir-lo.... però bocabadada per la riquesa del teu lèxic. Què ben dit, què ben treballat! Com diu en Vicenç, si ell mateix i en Barbablava, dos savis d'aquest web, s'han quedat sense paraules, com vols que ens quedem la resta de nosaltres?
De veritat, enhorabona.

Hola, altra vegada, Maragda; sí, soc de Girona com tu i me'n adono que -d'alguna manera o altra- estàs en el complicat món de l'art, com jo. Bé, ja ens irem comunicant. Et desitjo un Bon Nadal i fins aviat!

Felicicitats per aquest relat!

voldria destacar-te en essència dos aspectes d'aquesta... narrativa poètica (crec que és força ajustat, qualificar-la així):
- La trama en sí no té res d'especial. El tema és, estrictament, única i exclusivament, un Nadal sense tu. Res més. Però aquesta simplicitat pel que fa al tema ressalta l'autèntic plat fort:
- La redacció és, senzillament, ESPECTACULAR. Ens has mostrat el fur intern, l'epicentre dels teus sentiments, amb un domini de la narració que embadaleix. No vull dir que el lèxic sigui recomplicadíssim (que no ho és i jo crec que és més un inconvenient que un punt a favor), sinó que el domini de les paraules, l'estructura que els dónes, és simplement brillant. De fet, ¿què puc dir-hi jo si un mestre de la narrativa poètica com és BARBABLAVA diu que no sap què dir-hi?
M'ha agradat molt, sincerament.
Salutacions i sort,

Vicenç

Com sempre, em deixes sense paraules, però també sense alè, després d'escoltar la teva destra melodia de paraules i llàgrimes, que dansen juntes, mullant el paper amb la teva densa atmosfera de tristesa...
Crec que ja sé a qui et refereixes; però com tu bé dius: no és dir-li adéu, sinó alenar-lo!
Fins aviat!