La música retorna a la vida

Una sala blanca. Un cos menut i dèbil reposa damunt del llit de llençols blancs. Es respira un ambient de fredor malgrat la llum del sol primaverenc que entra pel finestral.
Una pantalla, al costat de llit, va dibuixant ziga-zagues al compàs del cor de la menuda que batega incansablement entre el vida i la mort.
El seu rostre està marcat, ple de cops, malferit però serè com si tan sols estigués adormida. Sembla que d'un moment a un altre la petita pugui obrir els ulls i esbossar un somriure tot dient que vol anar a jugar, perquè això és el que hauria d'estar fent: jugar, i no estar lluitant per sobreviure.
Malgrat els pocs anys de vida, ja coneix el dolor, el patiment, l'angoixa i la por. El seu cos lluita per tornar d'aquest món on es troba, entre el que és viu i el que és mort. Aquí tot és silenci, tant que fins fa mal. Sap que no pot quedar-se aquí. No vol restar sola a l'univers de la foscor, però tem tornar perquè no vol patir, no vol veure més aquelles persones que li han fet això, mentre li asseguraven que l'estimaven. Però ella sap que això no és amor. I ser pare vol dir estimar.
Una noia vestida amb una bata blanca entra a la sala. Observa la nena amb tendresa i li acaricia el front i els cabells amb molt d'amor.
- Petita! Has de sobreviure! - li xiuxiueja mentre posa en funcionament un equip de so que hi ha a l'habitació.
Una música dolça però a la vegada alegra i plena d'energia comença a sonar tot inundant la sala. Mentrestant, al món del no res, la nena busca com sortir d'aquest laberint infinit i arribar en algun lloc, sigui a la vida, sigui a la mort. De sobte aquell silenci que tan l'aclaparava va desapareixent deixant pas a una música que li porta records alegres i divertits. Es veu al parc, jugant amb els seus amics, baixant pel tobogan i jugant a atrapar. Ells no hi són, per això s'ho passa bé.
Sí! Vol tornar al món dels vius, vol jugar i divertir-se. La música la va guiant per l'inacabable laberint. Comença a sentir dolor, però això no li impedeix de continuar caminant fins a trobar la sortida. Vol jugar, vol escoltar aquella cançó.
Poc a poc obre els ulls i amb la mirada busca aterrida al seu voltant. Ells no hi són i respira tranquil·la. Només hi ha una noia vestida de blanc que li somriu mentre aquella música que l'ha ajudat a retornar continua sonant. Viu gràcies a la seva innocència i gràcies a la música de la vida.