La mosquitera

La mosquitera

El tenien martiritzat. Els mosquits. Era la personificació de la desesperació humana. No podia més. Havia provat diversos productes per eliminar els mosquits, molts, de tota mena encara que la seva efectivitat o bé era limitada o bé nul·la; i si el problema era degut al seu grup sanguini, que havia de fer?, una transfusió i canviar el tipus de sang? Tothom li recomanava remeis miraculosos d’eficàcia provada i contrastada; consells, consells i més consells…, fins al capdamunt.

Va remoure cel i terra per trobar almenys una solució que l’hi permetés, si no dormir, almenys passar les nits tòrrides tranquil·les sense l’afegit d’haver de lliurar una batalla campal amb aquelles criatures petites de mida però gegants en causar-l'hi malestar i una coïssor duradora. A les pàgines dedicades als productes per eliminar tota classe de bestioles molestes per l’ésser humà -així com plantes i mascotes que estan sota la seva protecció- del catàleg de primavera de la ferreteria del barri hi havia un article nou que podia donar-li un bri d’esperança; una mosquitera pel llit electrificada amb la tensió necessària per només electrocutar els insectes voladors, i què s’activava amb un comandament un cop situats sota la seva empara. No ho va dubtar i aquella mateixa nit ja la tenia instal·lada. Se’n va anar més d’hora al llit. Li semblava com si estigués en un safari a Botswana, quina emoció!
Va activar l’escut protector i, a esperar per comprovar la seva eficàcia, a l’aguait. De mica en mica es va anar fent fosc, propiciant l’ambient per aquells visitants indesitjables. Va començar a sentir el seu brunzit amenaçador mentre voletejaven per l’habitació, assedegats de sang, concretament la seva. De sobte un espetec: la primera víctima; i ara un, i un altre i un altre … Assaborint la victòria. No podia dormir de l’excitació que aquell extermini l’hi provocava. Aquest cop, però el crec no va ser per un mosquit enrampat. El ganxo que subjectava la mosquitera va cedir, caient-l’hi al damunt. Infinites mini pessigades li van recórrer tot el cos deixant-lo una mica atordit, tot i que de fiblada d’ animal, ni una.